Set milions i mig

Catalunya té ara uns set milions i mig d'habitants, un milió tres-cents mil més que ara fa deu anys. És a dir, ha assumit en un breu període de temps una gran massa de població. Podríem afegir-hi, a més, que ho ha fet amb l'absència de conflictes rellevants, tot i que aquesta nova població que ha arribat prové, en la seva major part, de cultures ben diferents de la nostra. També ho ha fet mancada, com sempre, dels recursos necessaris i mentre el país continuava pagant cinc i rebent dos. I tot i això, els serveis bàsics, sanitat i ensenyament, per exemple, no han fet figa, tot i patir força. Ara bé, la gran feina, sovint poc brillant, l'han feta els ajuntaments i els alcaldes, regidors, tècnics i voluntaris que han hagut de batallar amb veïns i nouvinguts, rebent els cops de la falta de planificació del govern d'un Estat que vivia tan content d'haver-se conegut que ni s'havia plantejat què passaria si arribava una crisi i part d'aquesta nova població i part de l'altra es quedaven sense feina. Primeres conseqüències de tot plegat, a llocs com ara Salt.