Pobra santa Bàrbara

Els refranys més clàssics, que tan bé solen descriure les situacions de la vida, també poden quedar desfasats i superats per la realitat. Pensava en el que diu: recordar-se de santa Bàrbara quan trona. Però no. No s'ajusta a l'última realitat que estan escenificant els nostres polítics, tant a escala estatal com a Catalunya. El que estan fent és recordar-se de santa Bàrbara quan ha tronat, ha plogut, ha tornat a tronar, ha nevat, ha tornat a ploure, ha tornat a tronar, ha fet vent, ha plogut altre cop i fins i tot hi ha hagut alguna ullada de sol i encara ha tornat a tronar. Escenificar la recerca d'un pacte d'estat o d'unitat, o com en vulguin dir segons el lloc o el grau d'acord o desacord, en el moment en què ho estan fent, a aquestes altures de la pel·lícula sobre la crisi, és purament i simplement fer el ridícul, i a sobre fan veure que no se n'adonen i volen que ens ho creguem. Tres anys després d'una crisi tan galopant com evident, que han passat sense que ells hagin sabut ni què fer ni què dir, només posant algun pedaç o algun drap calent, mentre les empreses han anat tancant i la llista de l'atur ha pujat fins als quatre milions de treballadors sense feina, tres anys que han passat sense que ningú tingués capacitat ni voluntat d'arribar a pactes d'unitat per fer front comú i trobar solucions consensuades i ara ens vénen a refregar-nos pels morros els esforços que fan tots per arribar a pactes que no són possibles, ja ho sabem, sempre per culpa dels altres. Ja sé que també hi ha un refrany que diu que val més tard que mai. I ja sé també que ningú té fórmules màgiques ni solucions inequívoques per plantar cara a la crisi. Però quan els països que han tingut una certa capacitat de decisió ja comencen a sortir del pitjor de la crisi, l'Estat espanyol vol fer un front comú, que a més sabem que no es farà, tampoc a Catalunya. Igual com els sindicats, manifestant-se ara contra la jubilació als 67 anys i havent callat amb els quatre milions de desocupats. Entre tots, quan comencin a entendre que el que passa a Salt té a veure sobretot amb la misèria que ells mateixos no saben combatre, santa Bàrbara ja no serà ni santa.