Que tasti la indiferència

El president Torra ha tallat de soca-rel les relacions amb la monarquia i una de les mesures preses és renunciar a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona. Un gest en total sintonia amb el que ja va fer la mateixa ciutat de Girona, negant la cessió d’un espai municipal a la fundació reial per celebrar els seu premis anuals. L’alcaldessa, Marta Madrenas, va celebrar la decisió “valenta” del president i m’atreviria a dir que la majoria de veïns gironins també ho han celebrat. La Fundació Princesa de Girona s’arrapa a la ciutat, malgrat saber que no és acceptada. Enguany s’exiliarà a Vilablareix i Caldes però ja ha anunciat que el 2019 vol tornar a fer la seva festa a Girona. Ja veurem com respon l’Ajuntament l’any que ve. Caldrà veure qui governa –ja s’hauran celebrat les eleccions municipals– i com evoluciona el panorama polític català. No tocaria ara fer prediccions de futur. Però la realitat, ara mateix, és clara i diàfana. Al rei, no se’l perdona. Ni ell tampoc té cap intenció de fer-se perdonar. El trencament és absolut. Però la casa reial no afluixarà i continuarà forçant les visites reials a Catalunya i a Girona, per descomptat. No en tinguin cap dubte. El rei vindrà i ho farà sovint. Alguns ho veuran com una provocació. A mi, sincerament, no em genera ni fred ni calor. De fet, es tracta d’això: que tasti una vegada i una altra la total indiferència dels catalans i de les institucions del país. I una altra vegada. I una altra.