Quatre perilloses dones

Això va esdevenir a la vista de la porta principal de les oficines del Banc Mundial que hi ha a Washington, D.C., capital dels Estats Units d’Amèrica. Fa pocs dies, quan ses majestats els reis d’Espanya el visitaren per demanar més calerets per combatre la debilitat de l’economia espanyola, estigueren a punt d’enfrontar un greu perill, però el seu magnífic equip de seguretat els en va lliurar fent-los sortir, de manera poc digna per cert, per la porta del darrere. D’aquesta manera no van haver d’enfrontar-se a quatre dones i un nen que portaven un gran rètol demanant la llibertat dels presos polítics catalans.

La veritat és que les senyores devien ser molt aguerrides perquè dos cotxes negres com el sutge plens de segurates –guarures, diríem a Mèxic– no les van espantar per més cares lletges que els van fer. Va ser aleshores que, davant del perill tan gran que representaven, preferiren la hidalguía de les esquitllentes. Les dones i el nen ja plegaven tot, decebudes que no havien aconseguit ni tan sols que els veiés un sol periodista, encara que fos d’un medi parroquial, quan va comparèixer a fumar un cigarret a la vorera un personatge amb una fila que fluctuava entre chulo i pijo i, al veure-les, les va escridassar, insultar, maltractar la pancarta i, finalment, per fer gala de la seva valentia, va llençar la cigarreta encesa a la cara d’una de les dones. Aquestes van mirar tot seguit de retratar-lo amb els mòbils i, l’home, valent com era, va amagar la cara i s’entornà a correcuita cap a dins del banc. No comptava, però, amb les càmeres de seguretat del banc, i poc després ja s’havia esbrinat que es deia Nicolás de León de María i que era un aprenent transitori. Segurament el seu papi l’havia enxufat per tal que veiés món. Poc després, mentre el món sencer, menys el govern d’Israel, repudiava Donald Trump, els reis d’Espanya li feren la gara-gara a la Casa Blanca i el convidaren a visitar llur país. Reunides a part, les dues senyores, segons informà la Melania Trump, miraven la manera “d’impactar positivament en els nens”. Cal suposar que pensaven en els milers que, gràcies al president nord-americà, els havien separat forçadament dels seus pares i restaven tancats en autèntics camps de concentració...

No sé per què, però al saber aquestes coses vaig pensar en aquell valent atleta espanyol que a Londres va escopir a la cara a una perillosa nena de deu anys que, amb una estelada i tot, pensava animar el seu pare, qui també participava en la cursa. En aquest cas, aquell esportista de cap a peus va aconseguir perdre’s dins d’un grup dels corredors.

Finalment, no sé ben bé per què, em vaig recordar també del policia nacional “7U261” que el dia 1 d’octubre passat, davant de l’escola Bruguera de Girona, va restar una estona mirant-se cara a cara amb un ciutadà de 75 anys, però amb 90 quilos i un metre vuitanta d’alçada, potser decidit a no rebre pacíficament, i quan va sonar el xiulet que donava l’ordre d’atacar i robar les urnes, va preferir agredir amb valentia una dona d’uns 65 que, amb metre i mig d’alçada, no devia pesar més de 50 quilos.