Anhels

El desig de República era tan gran que ara costa de fer-se a la idea que no s’assoleix de manera immediata. El referèndum de l’1-O quedarà present durant anys. Però va deixar feina pendent. És per aquest motiu que en la revisió ideològica que els partits catalans fan aquest estiu s’imposen sentiments i objectius pendents de les bases, sempre més utòpiques que les respectives direccions dels partits, per força, més pràctiques. La conferència nacional d’ERC del cap de setmana n’és un exemple, i el congrés del PDeCAT d’aquí a tres setmanes en pot ser una nova mostra.

Ja les bases, els militants, els ciutadans, vaja, han empès molt durant les mobilitzacions dels últims anys. Gràcies als ciutadans es van poder posar les urnes i gràcies als ciutadans s’arribarà fins on es vulgui arribar en aquest procés. ERC propugna que cal eixamplar la base de l’independentisme, en un exercici de realisme, però no ha retirat del seu pla d’acció que, si el diàleg que tant ara s’aireja esdevé inútil, no es descarta l’unilateralisme, sempre que aquesta base social esdevingui àmpliament majoritària.

És l’anhel de República el que fa que molts ciutadans, o militants, no vulguin renunciar-hi perquè es va veure, o més aviat creure, a prop. El govern farà republicanisme també, en la seva gestió diària. La República, doncs, impregna la societat a la mateixa velocitat que la monarquia perd adeptes.

És el mateix anhel i també estratègia el que aconsella l’ANC de proposar primàries republicanes. Una manera d’aglutinar vots independentistes per a les municipals, ara que en l’etapa posterior a l’1-O toca autocrítica i els partits se les tindran. Seria una manera de fer pinya de nou coincidint amb els judicis als presos.

Després de la reunió Torra-Sánchez se sabrà fins on pot anar l’Estat en aquesta legislatura. Els presos també vindran aquesta setmana, cap a Catalunya, però no lliures. Aquest anhel de la seva llibertat sí que ha eixamplat la base social, fins i tot entre els espanyols progressistes. S’està fent ja més que majoritari.