Resistim i reforcem-nos!

Davant de tanta finestra d’oportunitat perquè els sobiranistes acceptem continuar formant part de l’satu quo de la nació espanyola cal que mantinguem el cap fred i siguem capaços de veure que mai havíem tingut l’objectiu de la plena sobirania tan a prop. I és per això que ara, més que finestres d’oportunitat, el que cal és mantenir-nos ferms en la nostra posició i treballar la resistència. No hem perdut la guerra democràtica i pacífica per la independència, en tot cas una batalla i, conseqüentment, hem tingut baixes i tenim presoners. Cal, doncs, negociar però tenint en compte que negociació no pot implicar cap tipus de rendició. A més a més, hem d’estar preparats per al següent assalt. No ens poden agafar desprevinguts.

Primer de tot haurem de treballar per consolidar el nou govern de la Generalitat i per superar els nefastos efectes del 155 i ho haurem de fer amb intel·ligència, ja que ara el nacionalisme espanyol coneix més les nostres estructures, les nostres fortaleses, però també les nostres debilitats. Hem de deixar-nos de farols i d’actuar amb innocència. Dediquem-nos a construir estructures d’estat no només físiques sinó també mentals.

No podem oblidar els nostres presos polítics i aquells que són a l’exili. La nostra solidaritat amb ells ha d’ésser total, però alhora hem de ser capaços de fer net en el si de les nostres files de xitxarel·los, fantasmes i incompetents que no ens han deixat avançar i que fins i tot han contribuït a fer-nos perdre aquesta primera escomesa. Per això hem de crear equips professionals, potents, preparats i endurits que siguin conscients de quin pa s’hi dona amb aquells que gosen enfrontar-se amb l’Estat, els seus poders fàctics i les seves màfies. Tinguem-ho clar, l’Estat i els poders fàctics no cediran mai si no som capaços de mostrar-los musculatura suficient. Demostrem-los que som majoria i que no renunciem a ampliar-la i no defallim en la nostra feina d’explicar-nos al món de cara a sumar més suports internacionals.

Pel que fa al front interior hem de ser conscients que hi ha una part de la nostra societat, sovint la més benestant, que per covardia o per por de perdre la seva situació privilegiada o perjudicar els seus interessos particulars han estat incapaços de bastir cap tipus d’alternativa al procés i han preferit continuar essent vassalls de la corona i de l’Estat. Han preferit, doncs, negar la nova realitat catalana i han donat l’esquena a aquesta nova majoria social sobiranista. Tampoc oblidem que certs sectors intel·lectuals i periodístics vinculats a aquest statu quo també han preferit continuar donant suport als poders establerts. El poble català no pot continuar acceptant aquells que ens volen sotmesos. No volem interessats ni porucs que prefereixen ser súbdits que ciutadans lliures de la República catalana.

Caldrà també treballar per ampliar la nostra majoria. Arribar als tres milions de catalans que donin suport a les tesis sobiranistes ha d’ésser el nostre objectiu. I l’altre objectiu prioritari és el de reforçar-nos. Deixem-nos de batalletes partidistes. Ara toca des de la diversitat d’opcions i la pluralitat sumar esforços dels nostres partits, sindicats, sectors professionals, socials i cívics com ara l’ANC, Òmnium, els CDR i de totes aquelles associacions d’arreu de Catalunya que formen un gran teixit nacional i que seran els que faran possible que arribem als tres milions desitjats. I tot això ho hem de fer sense cap tipus de filtre social, lingüístic, ètnic o econòmic. Tots, catalans diversos per una República catalana social i lliure.

Reforcem també els nostres aparells d’estat: l’ensenyament, la sanitat, la seguretat, les infraestructures, els mitjans de comunicació públics i assegurem-nos de consolidar uns potents serveis socials font d’integració. Si fem tot això junts, sense caure en lluites internes, posant al capdavant persones plurals i transversals que posin els interessos de país i dels ciutadans per sobre de tot: guanyarem!