Els homes mentiders

Per què ens costa tant entendre la realitat més immediata? Els ulls dels homes mentiders, d’en Jordi Coca, se situa al Maig del 68 per donar-nos-en algunes pistes amb una novel·la que té molt de teatral i en la qual tot funciona a partir de cercles. Potser perquè la realitat és un gran teatre ple d’històries circulars.

Un noi de família burgesa, indecís i pusil·lànime, se’n va a París el 1969 per descobrir el món intel·lectual francès i recordar com fuig de Barcelona, on ha intentat viure la seva revolució sense mullar-se gaire per evitar-ne les conseqüències. La immaduresa, la inacció i la falsedat es reflecteix en els ulls del homes mentiders, com el protagonista de la novel·la d’en Coca, qui amb una prosa elegant marca de la casa buida el pap amb els que passen de puntetes per la realitat.

Amb una trajectòria literària que té sentit global, l’obra de Coca ens ajuda a fer memòria i a emmirallar la realitat en la ficció per fer-nos preguntes. Algunes frases d’Els ulls dels homes mentiders ens ressonen com si fossin actuals, si bé la dictadura era aleshores evident i, ara, els tics franquistes emergeixen entre les aigües tèrboles d’una democràcia imperfecte que no va saber o no va voler girar full i arrossega xacres com la concessió del títol de duquessa de Franco a Carmen Martínez-Bordiú. En canvi, a Xile condemnen a presó els militars assassins de Víctor Jara. Sort en tenim dels autors i les autores que ens ajuden a fer memòria!