Picaresca amb simpatia

Hi ha gent que no parla bé ni el català ni el castellà, però que és capaç de crear un argot curiós i que, fins i tot quan se salta la legalitat, ho fa amb simpatia. És el cas d’en Babar –diguem-li així–, que viu i treballa en una empresa rural. Ell xampurreja un dialecte propi, té una manera molt peculiar de fer, d’entendre la vida i d’interpretar el que passa al nostre país. És un de tants migrants que en els darrers anys han aconseguit trobar feina, tenen papers i han pogut portar la dona i els fills, no pas sense esforç i temps. Pel que fa al seu parlar xampurrejat, aquesta primavera, quan el propietari de les finques on treballa es queixava que la humitat malmetia la collita de fruita, ell treia les seves pròpies conclusions: “Este problema de pluja es que aquí demasiado arbres.” El seu esperit rebel, igual que tants d’altres que no són migrants, es riu del fet que l’empresa els prohibeixi llençar ampolles de plàstic buides al camp, cosa que considera normal. Està clar que les cultures mediterrànies no tenim res a veure amb les centreeuropees i ja no diguem amb la nipona –sabem que el Japó té jugadors de futbol que deixen els vestidors brillants com si hagués passat una brigada de neteja–. L’home de qui parlo tampoc acaba d’entendre la situació que vivim; diu, entre d’altres coses: “Qué pasa tanto rollo con groc, la tribu dels catalans?” Ell potser ja està de tornada de tot, i la veritat és que és un tio que cau simpàtic i a qui li perdonaries segons què. Ara mateix s’ha quedat sense cotxe, ja que ha estat conduint durant anys sense carnet, anant de casa a la feina per carreteres secundàries, fins que els Mossos l’han enxampat. Ho tenia ben amagat i finalment no ha estat gens gasiu a l’hora de reconèixer-ho i explicar com ho pensa solucionar: ha pagat un amic perquè li porti un carnet de conduir del seu país d’origen. Un carnet falsificat, evidentment. He sabut que això és una pràctica comuna entre coneguts seus, també. Segur que esteu pensant que a vosaltres el carnet us ha costat un ronyó. Malgrat tot, no us feu cap falsa idea del personatge: és un bon home amb un enginy que no te l’acabes, un home que aprofita les falles de control del sistema i que reconeix que els Mossos són “buena persona”, així en general. I té raó. M’agrada quan somriu, què voleu que us digui. Tanmateix també entenc la preocupació de molts països europeus que no saben com gestionar la crisi migratòria. Aquests dies llegia a Le Figaro que els francesos tenen un problema greu perquè la delinqüència s’ha estès a les banlieues entre els adolescents. Espero que els fills d’en Babar trobin feina com ell i que siguin feliços però, davant del fet que la ultradreta xenòfoba estigui creixent a Europa, penso que, entre el discurs bonista que no posa cap mena de control i el discurs xenòfob que vol deixar que la gent mori al mar, hi ha d’haver un espai per afrontar el problema real, amb responsabilitats, drets i deures per a tothom.