“Tot molt difícil”

Una de les frases més repetides als passadissos polítics quan es parla de la situació catalana: “Tot és molt difícil.” Ningú en té cap dubte. Exiliats, empresonats, fragilitats governamentals i crisis de partits mal tancades. Tot un cúmul de desgavells que fan complicat mirar endavant sense oblidar tot el que ha passat i sobretot entreveure un futur que continua més en mans dels jutges que no pas de la política.

Per apaivagar les dificultats caldria que els partits polítics definissin amb claredat el que volen. Tot i que sovint, i després del decret del 155, poder salvar el dia a dia autonòmic és tot un èxit, tal com va passar ahir a les entrevistes del president, Quim Torra, i la delegada del govern de l’Estat, Teresa Cunillera, i del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, i la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet.

Esquerra Republicana de Catalunya ja fa uns mesos va fer els deures per deixar entreveure el futur. En format ponència varen explicar que el partit seguiria amb l’autonomisme fins que no hi haguera més base social en favor de la República.

Ho van expressar tímidament, deixant marge per aixecar la bandera republicana, tot i que mai han concretat quin és el percentatge que cal de pro independentistes per tirar endavant la República i si cal per arribar-hi practicar la desobediència.

El PDeCAT, fruit dels diversos canvis de nom i del qual Artur Mas va abandonar almenys oficialment el lideratge, tampoc ha pogut definir si seguia amb les tesis autonòmiques o bé empunyava la bandera de la República catalana. Mentrestant, i des de l’exili, Carles Puigdemont ha tingut molt clar el present i el futur. República sí o sí.