Si no fos

Estant al cas de la premsa diària es podria arri­bar a pen­sar que a l’inde­pen­den­tisme català hi ha grans dis­crepàncies en aquests moments. No em refe­reixo a les saníssi­mes diferències ideològiques que hi pugui haver entre libe­rals, soci­al­demòcra­tes i anti­ca­pi­ta­lis­tes, molt útils per arri­bar a abas­tar sec­tors de la soci­e­tat molt dife­rents, sinó en allò refe­rent a l’estratègia que cal seguir per arri­bar a la inde­pendència. Si de la premsa pas­sem a la pro­pa­ganda, sem­bla­ria que al govern català hi ha dues for­ma­ci­ons com­ple­ta­ment diver­gents, gai­rebé irre­con­ci­li­a­bles, uni­des per un fil molt prim. L’una seria pragmàtica i paci­ent, par­tidària de pren­dre’s temps per repen­sar el camí men­tre es pro­cu­ren cap­tar noves adhe­si­ons a la causa, men­tre que l’altra seria abran­dada i enva­len­tida, dis­po­sada a la deso­bediència imme­di­ata si no fos per qui sap què. La clau de la dis­tinció entre uns i altres, però, rau en aquest “si no fos”. No des­co­bri­rem pas res si diem que l’actual estat de la qüestió emana dels vai­vens i inde­ci­si­ons del mes d’octu­bre pas­sat i de l’aca­ta­ment con­junt i unànime, encara que a des­gana, del llas­timós 155 i de les elec­ci­ons impo­sa­des. Para­do­xal­ment, la mateixa for­mació política que ali­menta la tensió interna recla­mant micro­de­so­bediències sense recor­re­gut al poder legis­la­tiu, és la que en deixa indemne el poder exe­cu­tiu, que és qui pot posar en marxa la macro­de­so­bediència de començar a sig­nar els decrets que van que­dar sense rúbrica a finals del mes d’octu­bre.

El “si no fos” és el mateix càlcul, exac­ta­ment el mateix, que ha fet tot­hom: que ara no hi ha el cres­cendo que va cul­mi­nar amb l’1 d’octu­bre, que es va per­dre l’empenta i que es neces­sita temps per posar-se a rumiar i a convèncer. Per què, ales­ho­res, tota aquesta cridòria contínua? A quin motiu res­po­nen tots aquests debats abran­dats? Simu­lar el des­a­cord pot ser que ajudi a diver­ses de les cau­ses par­ti­cu­lars, però el que és segur és que no ajuda gens a la causa comuna.