Salvador Carrera

Salvador Carrera serà recordat com a polític –alcalde de Ribes, president de la Diputació de Girona, diputat al Congrés, marit de l’exconsellera Irene Rigau, i per diverses implicacions socials que va tenir al llarg de la seva vida. Totes portades amb elegància. Recordo el seu tarannà com a diputat al Congrés per la minoria catalana (CiU). La seva educada manera de fer política iniciada a la Diputació de Girona on sense necessitat d’haver de sumar vots va crear un consens entre tots els grups polítics, tots van participar del govern. Una fórmula anomenada a principi dels vuitanta “l’estil gironí de fer política”. Els anys vuitanta i noranta aquest tarannà encara generava respecte a les Corts. Com el que imposava Carrera a l’hora de gestionar els sopars de gironins que treballàvem a Madrid i en què un servidor va tenir l’honor de col·laborar. Per evitar protagonismes de noms propis, signàvem les convocatòries sota el nom “La comissió”, amb resultats positius d’asseure en una mateixa taula per sopar i parlar de tot personatges tan diferents com Paco Frutos (PCE), Ernest Lluch (PSC), López de Lerma (CiU), De Puig (PSC) i d’altres de dreta i esquerra, nacionalistes i menys nacionalistes de tort i de dret, enmig de periodistes gironins i algun empresari gironí que s’havia establert a la capital. El mateix format el va repetir com a president fins a darrera hora d’un grup de gironins a Barcelona, i en què l’objectiu de les trobades era xerrar, escoltar i menjar.

En la política es parla molt d’arribar acords. De consensuar, de transversalitats, i a l’hora de la veritat, res de res. Personatges com Salvador Carrera feien possible arribar acords, i quan calia mantenia la discreció del desacord quan tot plegat acabava a bufetades. Un exemple va ser quan, juntament amb López de Lerma, va ser ponent de la comissió d’investigació del cas Roldán, en què van haver de treure els draps al sol a la Guàrdia Civil, portats per les informacions que llavors publicava el Diario 16.

De Salvador Carrera s’havia dit que podia permetre’s el seu tarannà elegant en la política perquè tenia la vida solucionada. Crec que és l’aportació positiva que ha fet en aquesta vida. Que descansi en pau.