LA GALERIA
Maneres de fer poble
Certament és un afer privat entre una empresa i els seus clients, però sí que és un tema de poble si els veïns se’l fan seu
En el pregó de la Festa de Salt, el llibreter Guillem Terribas, guardonat ben merescudament amb el premi Trajectòria , no es va estar de recordar que és de Salt qui vol ser-ho i va fer un cant a les virtuts d’aquest poble que va lluitar per ser-ho, i de la barreja cultural i lingüística en la qual s’ha convertit. En Guillem sap el que diu i, tot i no ignorar els problemes que suposa el fet migratori en un poble sense massa recursos, va voler recordar altres migracions. La que va fer que Salt passés de ser una vila agrícola a un poble industrial, iniciada a meitat del segle XIX, però també la que va portar el XX gent procedent de tots els punts d’Espanya. Alguns d’ells van deixar Salt amb els anys i molts d’altres van buscar en l’expansió de la vila els seu nou hàbitat, allunyant-se dels cèntrics carrers que van acollir les noves onades migratòries, aquesta vegada d’altres continents. En Terribas però, no es va estar de recordar la lluita per la independència, protagonitzada pel poble quan des de Madrid van decidir que Salt deixava de ser un municipi. Eren un poble i units com un poble es va recuperar la independència municipal ja durant la transició. La lluita de la gent ho va aconseguir, sobre la base de la unitat. Salt, que per població és la sisena ciutat de les comarques en nombre d’habitants, és encara un poble i reacciona com a tal. Per això ara un grup important de veïns del Barri Vell ha iniciat una campanya contra el tancament d’una sucursal de la Caixa, la que hi ha fent xamfrà del carrer Major i el passeig Marqués de Camps, al cantó de l’estanc. Un dels que encapçala el moviment, va estar també en la lluita per tornar a ser poble, el senyor Miquel Casellas Casals, de can Maret. Home de teatre, diu que porta Salt de tercer cognom. Va ser present a la lluita per tornar a ser municipi i ara demana a la que ha estat casa seva, la Caixa, que no tanquin aquesta sucursal que ell va obrir quan era el delegat general per a les comarques gironines. Salt té dues sucursals més, a la plaça Llibertat i a la Massana, però pels clients de més edat, fer un quilòmetre més d’anada i un de tornada, és una molèstia que volen evitar. Certament és un afer privat entre una empresa particular i els seus clients i no és tema polític, però sí que és un tema de poble si els veïns se’l fan seu. I una part del poble de Salt s’ha tornat a activar per tornar als vells temps del: Parle’m?
