Tribuna
Declaració d’Independència
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions del món el lloc separat i igual al que les lleis i convencions internacionals li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals i neixen amb certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.
Que per garantir aquests drets, s’institueixen els estats i els seus governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Que quan s’esdevingui que qualsevol forma d’estat es faci destructora d’aquestes finalitats, és el dret del poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou estat que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.
La prudència, és clar, aconsellarà que no es desfacin per motius lleus i transitoris estats establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest estat i el seu govern i establir nous resguards per a la seva futura seguretat. La història de l’actual estat és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre el nostre poble. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món sincer.
L’estat al qual estem sotmesos,
S’ha negat a ratificar lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit al nostre govern sancionar lleis que eren d’immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
Ha intervingut el nostre govern i el nostre Parlament elegit democràticament per haver-se oposat amb fermesa a les seves intromissions en els drets del poble, per suspendre la nostra pròpia legislatura, i declarar-se investits amb poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Un cop dissolts, s’ha negat durant molt de temps a permetre el seu normal funcionament quedant el nostre país, mentrestant, exposat a tots el perills d’una amenaça exterior i de convulsions internes.
Ha obstruït l’administració de justícia i ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva voluntat per poder exercir els seus càrrecs.
Ha creat una gran quantitat de noves oficines paral·leles, enviant un eixam de funcionaris per assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, forces armades sense el consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat militar sigui independent i actuï per sobre del nostre poder adquirit.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i ha empresonat i obligat a l’exili els nostres líders i representants elegits democràticament.
En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat reparació en els termes més humils: les nostres contínues peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un rei, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un tirà, no és apte per ser el governant d’un poble lliure. Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans de l’altra banda de les nostres fronteres. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc, a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat d’anunciar la nostra separació, i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes, enemics en la guerra i amics en la pau.
No és un text dels CDR, és la Declaració d’Independència dels Estats Units que m’he permès adaptar lleugerament suprimint alguns paràgrafs específics i adaptant la terminologia. Com diu el lema d’Anonymous Catalunya, el poble no hauria de témer el seu govern. El govern hauria de témer el seu poble.