El mateix PSOE. (O no?)

En els darrers dies hi ha una certa sensació de retorn al passat. Els gestos i l’obertura al diàleg del PSOE ens recorden les presumptes bones intencions de José Luis Rodríguez Zapatero i aquell “apoyaré el Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento” que ja sabem com va acabar, amb el Tribunal Constitucional carregant-se’l després que el mateix partit socialista li hagués passat, amb orgull, el ribot. La sensació és que estem davant del mateix PSOE del 155. La reunió de la bilateral Generalitat-Estat de la setmana passada en va ser un exemple; els representants de l’Estat no van voler ni obrir la porta al fet que una comissió controlada per ells, que formés qui ells volguessin i amb els terminis que els vinguessin de gust, es plantegés l’estudi del dret a l’autodeterminació o, dit d’una altra manera, no van ni aprofitar una passada a gol per generar un grup de treball que acabés defensant un nou estat federal. Estranya forma de defensar el federalisme insistir, només, que Catalunya es dilueixi en reunions multilaterals.

Però la cara més rància del PSOE, del PSOE del 155, no són pas els barons, que Pedro Sánchez manté callats de moment, sinó els que més cobren de l’Estat. L’altre dia, en una entrevista, la delegada del govern espanyol a Catalunya deia: “S’ha de tenir respecte pel dolor, però pel dolor de tot el món. Haig de pensar en el patiment de les famílies dels presos, però també haig de pensar en les de tot el món.” Brillant. Com quan el seu subordinat a Tarragona, Joan Sabaté, deia, també aquesta setmana: “Jo no crec que hi hagués violència per part de les forces de seguretat de l’Estat. Les forces de l’Estat tenien un mandat judicial i hi va haver algunes persones que, pel que sigui, van decidir impedir l’acció policial.” Perfecte. Sort que un company seu, el diputat del PSC Carles Castillo, li recordava que aquesta opinió anava fins i tot contra la del propi partit, que el mateix 1-O va trobar les càrregues desproporcionades i va demanar que s’aturessin.

Aquesta és la veritable cara del PSOE? O són prou murris per estar jugant a llarg termini i preparar-nos a tots per a un referèndum pactat que, a hores d’ara i sens dubte, guanyaria el no? El temps ho dirà...