opinió
Salt: una realitat i moltes notícies
Una vella dita del món periodístic diu: «No deixis que la realitat t'espatlli un bon titular.» Quan parlem de terres llunyanes potser mai tindrem forma d'esbrinar quina és aquesta realitat, però quan el titular fa referència al que passa a sota de casa teva només cal treure el cap per la finestra per adonar-te del que realment està passant.
Dijous passat vaig sortit a fer un volt per Torres i Bages i Àngel Guimerà perseguint la sirena d'un cotxe de bombers que va passar a tota velocitat per la ronda Marquès de Camps; tot i que m'esperava el pitjor, als carrers hi havia el bullici habitual, encara que en l'ambient es respirava una estranya sensació difícil de definir, i la gent caminava amb un gest a la cara mig de por mig d'incredulitat. No vaig trobar res fora del que és habitual, la barreja de persones era absoluta, gent d'ambdós sexes, de totes les edats i de diverses nacionalitats s'encreuaven amb carrets de la compra, cotxets amb mainada, solitaris, en parella o en petits grups. Per un moment em va fer la sensació que, ficada tota la humanitat en una immensa saca, algú n'havia tret diverses dotzenes a l'atzar i els havia col·locat davant meu.
El dia abans, la Salama i les seves amigues em comentaven que havien començat a tenir por de sortir al carrer: tot i que reconeixien que no havien percebut gestos, mirades o comentaris de menyspreu per la seva evident estètica musulmana, elles també percebien aquella sensació estranya difícil de definir.
A la plaça de la Llibertat em vaig trobar en Moha i els seus col·legues; riuen resignats i es queixen del tracte que en els darrers dies han rebut dels Mossos. Els escorcollen de manera sistemàtica i repetitiva. «Si fossin educats, em deixaria escorcollar cent vegades, però només fan que insultar-nos i donar-nos empentes perquè som marroquins», va dir. Creiem que a tot plegat cal donar-hi una resposta assossegada, responsable i plural, i hem acordat posar-nos-hi.
És innegable que la situació a Salt és tensa i delicada, i per això cal denunciar l'actitud absolutament irresponsable d'aquells que volen canalitzar el descontentament dels ciutadans per treure'n rendiment polític, o aquelles institucions com ara els Mossos d'Esquadra que amb la seva actitud no formen part de la solució sinó del problema.
Si entre totes i tots no som capaços de situar-nos i redreçar la situació, potser caldran molts més cotxes de bombers com aquell del qual, afortunadament, vaig perdre la pista aquella tarda.
(*) Responsable de política sindical d'EUiA de Salt