Hilari Raguer

El dilluns 11 d’agost Hilari Raguer, monjo de Montserrat, va fer 90 anys. Pocs dies després els faria també el pare Pius, biblista. Però la comunitat va voler fer coincidir el dia 11 la celebració i, al refetor dels monjos a la taula del pare abat, hi havia un ram de flors en el lloc reservat a cadascun dels dos monjos homenatjats. Aquell dia, després de la missa conventual, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, el president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i tota la Junta de la Societat van fer lliurament a Hilari Raguer, en presència del pare abat, del volum Escrits dispersos d’història, editat per l’IEC, finançat per la Diputació de Barcelona i editat a cura de Josep M. Figueres. Raguer és el biògraf del general Batet, de Carrasco i Formiguera, l’historiador del paper de l’Església en la Guerra Civil i el compilador de l’Arxiu de l’Església Catalana durant la Guerra Civil. Amb un punt d’humilitat i sornegueria, el pare Hilari ens va dir que ell era un historiador sense títol, un conductor sense carnet que circula per una autopista en sentit contrari, i hi va afegir que està convençut que ell va en la direcció adequada i que són els altres vehicles els que circulen en la direcció equivocada. Activíssim, està preparant dos volums més, corresponents a 1938 (el primer ja ha sortit), de l’esmentat Arxiu de l’Església Catalana durant la Guerra Civil, que segurament haurà d’allargar amb nous materials que li arriben vinculats específicament a l’entorn del cardenal Vidal i Barraquer. Amb títol o sense títol, Raguer es va fer historiador cansat de l’adoctrinament del llibre de batxillerat d’història d’Espanya dels primers anys quaranta, d’un espanyolisme doctrinari i tronat, i després de degustar unes lectures d’Història de Catalunya de Ferran Soldevila. En definitiva, un monjo savi.