Camprodon

Quan l’engeguem, els mataronins notem que el cotxe té tendència a anar a Camprodon. Perquè ens dugui a Barcelona o a algun altre lloc del nostre interès immediat hem de forçar-li una mica el volant. Si el deixéssim fer, seguiria la ruta de Granollers, Vic, Ripoll... Camprodon. Fa anys que molts mataronins van escollir Camprodon per passar-hi l’estiu amb la voluntat de dormir de nit amb una manteta. A l’estiu tot el que abriga pren la forma del diminutiu: manteta, jerseiet, rebequeta, mitjonets... “Ahir fins i tot vam haver d’engegar una estufeta.” Entre els que van a Camprodon a passar l’estiu i els que pugen a visitar-los, Camprodon és una extensió de Mataró.

Els dos de casa cada estiu ens reservem un dia d’anada a Camprodon, en companyia d’en Toni i la Carmina, per visitar en Ramon, que s’hi instal·la així que fa una mica de calor i no en baixa fins que la manteta ha de ser substituïda per un edredó. Aquest any ho hem fet amb un interès suplementari. La calor a Mataró era insuportable i Camprodon ens oferia més que mai la possibilitat de respirar. Va ser així mateix: vam arribar, i només posar el peu a terra vam tornar de mort a vida. Si en Ramon feia cara de salut nosaltres presentàvem la de qui ha estat destrossat i no pot més. Vam prendre una coseta en un bar de la plaça del Doctor Robert, vam fer una caminadeta fins més enllà del pont per fer gana, vam saludar els mataronins que vam trobar, vam dinar en un restaurant de la mateixa plaça i vam tornar al bar a fer-hi el cafè. Altres anys havíem assajat una excursió. Aquest any ens hem limitat a l’espai urbà. En Toni, un gran dialèctic i un científic expert en ciència-ficció, ens explica que l’han fet jurat d’un concurs literari sobre la matèria. Ha llegit vuit treballs i està una mica saturat. En Ramon ens diu que si l’estiu passat no va ploure a Camprodon cap dia, aquest any ho ha fet cada tarda. Ens interessem pels rètols que indiquen que molts pisos es lloguen o es venen. “L’afició per Camprodon afluixa, la gent, els mataronins inclosos, no hi ve tant; es busquen altres llocs d’estiueig o són substituïts per viatges a l’estranger.” El diari diu avui que ens haurem d’anar acostumant als estius sufocants perquè seran els habituals a partir d’ara. En Toni sosté que hi ha futurologia optimista però ens explica uns efectes del canvi climàtic i l’excés de població que no anuncien res de bo. Els que es desprenen dels pisos es precipiten. Segur que no haurem de tornar amb més motiu a Camprodon amb la manteta?

El poble és ple de llaços grocs solidaris amb els presos polítics. N’hi ha pertot. “Venen de fora a despenjar-los, i l’endemà ja hi tornen a ser.” Qui són els que venen? “Es fan dir els Segadors del Maresme, són de Mataró.”