‘Clarissa’

Entre els llibres apilats durant tot l’any a la tauleta de nit esperant la seva oportunitat a l’estiu, he agafat Clarissa, del gran Stefan Zweig. Es tracta d’una novel·la curta de l’escriptor austríac –autor del mític El món d’ahir– que, igual que aquesta obra de referència, reflecteix la desfeta física i moral que va representar, per a tota una generació d’europeus, la Primera Guerra Mundial.

Clarissa, filla d’un alt càrrec de l’estat major de l’imperi austrohongarès i reputat estrateg militar, es veu forçada a amagar el seu embaràs, fruit de la relació amb un professor que ha conegut durant una estada a Suïssa. L’amant, un ciutadà francès, es convertirà de la nit al dia, per obra de la Gran Guerra, en un enemic de la pàtria.

El clima sòrdid i asfixiant que acompanya la trama, ambientada en la Viena de la rereguarda, plana sobre l’obra fins a l’última pàgina. Personatges extrems i torturats que es mouen enmig del ressò de les notícies que arriben del front, l’escassedat, el contraban, la picaresca, les absències, la destrucció, la fatalitat...

I, amb el regust amarg de la lectura, la constatació que queda en tancar el llibre: la gran derrota humana que va significar la Gran Guerra, la que, per desgràcia, havia de ser només la primera. I tot això fa només cent anys, i a Europa, un espai, una civilització, una idea en permanent construcció i deconstrucció.