La pancarta

Ratlla el ridícul (si és que no ho és de ple, és clar) el paper que està fent la delegación del gobierno en Cataluña amb relació a la famosa pancarta que divendres es va desplegar en un edifici de la plaça Catalunya de Barcelona contra el rei; o, millor dit, explicant allò que el rei ja sap. “The Spanish king is not welcome in the Catalan Countries” (“El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans”, una obvietat, vaja) deia la pancarta gegant, gegantíssima, que es va instal·lar la nit abans. Aquella nit, en veure que es desplegava el cartell (i, és clar, que l’endemà durant l’acte de commemoració del 17-A el veuria tothom), la Policía Nacional es va desplaçar a la plaça Catalunya acompanyada de la delegada del gobierno a Catalunya, Teresa Cunillera, en plan xèrif, en una actuació que no té res a envejar a la que hauria fet Enric Millo. No van aconseguir despenjar-la. S’havia col·locat amb el permís del propietari, no suposava cap risc, l’Ajuntament de Barcelona també ho considerava així, i els Mossos, vist tot plegat, van optar per no retirar-la. I la pancarta va triomfar. Libération. France Press, la RAI, el canal bega RTB Info, Bloomberg, el Channel News Asia i un munt de mitjans d’arreu del món se’n van fer ressò. Ara, però, la delegación del gobierno ha demanat explicacions per carta als Mossos i a l’Ajuntament de Barcelona preguntant-los per què van decidir no despenjar-la. Sostenen, fonts de la delegación, que la pancarta probablement va vulnerar les garanties de seguretat perquè, diuen, “generava un espai cec” en tapar algunes finestres. “Això podia dificultar la plena seguretat de l’acte i posar en risc les mateixes víctimes, els reis i les més altes autoritats de l’Estat presents en l’acte”, s’explica en la carta. Indignant. I ridícul. Busquen, un cop més, les pessigolles als Mossos. Quan tots sabem que el problema no era la pancarta; era el que deia la pancarta. Ratlla el ridícul, senyora delegada, tot plegat. A la plaça Catalunya, no hi vàreu tenir cap problema amb la seguretat, delegada. En tot cas, ja es veu, Teresa, el problema, el vàreu tenir amb la llibertat d’expressió.