Moros a Ripoll

Un ripollès inquiet ha fet una troballa filològica que et deixarà de pasta de moniato. Resulta que fa dos diumenges el full parroquial del monestir va (re)publicar els Goigs de Santa Maria, amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer. El text comença amb un esment de la bandera de Guifré el Pelós i de l’extensió de la protecció de la Mare de Déu fins a Barcelona. Després diu: “Escombrada de gent mora / Catalunya renasqué.” Bé, això ho ha dit durant un segle, perquè el que diu ara és: “Escombrada de gent opressora.” Què ha passat? Ripoll és una vila traumatitzada on actualment els gurus de la diversitat, ben fortificats en dependències de serveis socials, imposen uns criteris de convivència que no passen tant pel consens de la població com per la submissió a la doctrina mediàtica de TV3. Les iniciatives per evitar la islamofòbia s’hi fan més i més ridícules però no per això deixen d’intimidar els ciutadans (molts), que no les acaben de veure clares. Sigui qui sigui (ja se’n traurà l’entrellat), l’editor d’aquesta versió dels goigs devia pensar que era millor passar per un ignorant que no reconeix un heptasíl·lab abans que per islamòfob. I ja hi tornem a ser...! Ara el columnista haurà de gastar espai per recordar que criticar l’islam no vol dir odiar el foraster i que en una societat oberta, tal com la descriu Karl Popper, la majoria ha de tenir un respecte escrupolós envers les minories i la llibertat individual (ah, que poden deixar de ser minoria? Doncs per què no t’espavilaves, nen? Te’n reies molt del president Pujol quan aconsellava tenir més fills...). Això, portat al tema que ens ocupa, vol dir que els moros de Ripoll han de poder acomodar-se a la vida social, laboral, professional i confessional sense cap obstacle afegit. Tanmateix, maquillar el terme moro (present ja a l’obra del romà Tàcit), o muntar actes en què les víctimes més directes de l’atemptat semblaven els familiars dels criminals, tot per por que no s’enfadin, això són figues d’un altre paner. A la llarga ens durà a xenofòbia de la de debò, de la que gasten els partits d’ultradreta i cierra España... Tu, moro, ja saps que una lletra cubana diu: “[...] grita el negro con afán: / ¡Dios mío, quién fuera blanco / aunque fuera catalán!”? Doncs que duri: així recordem que temps era temps, alguns de nosaltres vam ser negrers. Però avui defensem la democràcia plena, i tu t’hi vols ser o no? Sí? Doncs entoma les crítiques com tothom!