El groc atrau el taronja

Ciutadans ha convertit la retirada de llaços grocs dels carrers en un acte de marxandatge del seu partit. Els taronges ja no ho fan d’amagat, ni tapats, ni eviten ser gravats. Tot al contrari. Ells mateixos editen els vídeos de les seves croades i els pengen a les xarxes socials. Hi posen música, saluden a càmera i es mostren cofois de netejar la via pública. En un d’aquests vídeos, que ha fet circular el mateix partit, hi apareixen càrrecs electes de l’Alt Empordà i de Girona –entre ells un diputat al Parlament, Héctor Amelló, i la portaveu en el ple gironí, Míriam Pujola– arrencant llaços a Figueres i després llençant-los al contenidor groc. El vídeo va acompanyat de la següent piulada: “Seguim treballant perquè els carrers estiguin lliures de simbologia partidista.” Treballant? D’això en diuen treballar? Més aviat seria trepitjar la llibertat d’expressió dels altres. I parlen de simbologia partidista? Que no ho saben que els llaços grocs no són per a la independència sinó per reclamar la llibertat per a unes persones empresonades injustament? Que no ho saben que el groc agermana independentistes i també d’altres que no ho són? I tant que ho saben! Però la seva feina –aquí sí que hi treballen intensament– és intentar confondre la gent i, bàsicament, mentir. Albert Rivera, el mateix dia que es va penjar el vídeo, va piular: “Molt bé, els companys de Figueres. Els carrers són de tots.” Aquí coincidim –serà en l’únic–. Són de tots. No només vostres.