Un símbol reforçat

Les notícies de divendres passat arriben amb l’autobombo de Ciudadanos exhibint-se amb vídeos i fotos on treuen llaços grocs com si fossin elefants abatuts pel rei emèrit Juan Carlos. Amb música de fons i mirant a càmera quan toca amb somriures d’orella a orella, els protagonistes retiren els símbols enganxats a pilones o fanals que acaben al contenidor groc. L’acció forma part d’una campanya que es basa en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que insta a garantir la neutralitat i el respecte a la pluralitat dels ciutadans.

Però què vol dir “neutral”? Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, neutre significa “que es manifesta d’una manera intermèdia entre els dos extrems o matisos que pot adoptar”, i també “que té un caràcter indefinit”. Doncs bé, si resulta que garantir la neutralitat és fer desaparèixer llaços grocs d’arreu del país, aleshores el respecte a la pluralitat de la ciutadania també desapareix, i la posició intermèdia també es fa fonedissa. I és que penjar llaços grocs o símbols no prohibits expressament representa exercir el dret fonamental de la llibertat d’expressió; però llevar-los és negar aquest dret, la qual cosa pot esdevenir delicte.

El groc tradicionalment s’ha associat a la intel·lectualitat, la intel·ligència, les emocions... En la cultura occidental el color groc té significats diferents: d’una banda, és el color de la llum solar, del poder, de l’acció, i simbolitza la força, la voluntat, l’estímul; de l’altra, també representa l’optimisme, la confiança, l’autoestima i la fortalesa emocional, i psicològicament s’associa amb el desig d’alliberament.

El nostre groc, d’ençà de la repressió injusta i injustificada que té els nostres representants legítims a la presó o a l’exili, és un símbol més reforçat que mai, malgrat els intents de grups feixistes, amb Ciudadanos, PP, amb la connivència de l’Estat, de suprimir-lo, com ja ho han intentat de fer en els anys més foscos de la història del nostre país. És un símbol que té més força encara gràcies precisament a la intervenció barroera, feixista i antidemocràtica d’aquests mateixos grups, perquè amb les seves accions el que fan precisament és un efecte contrari al que pretenen.

En fonologia, cada llengua té un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distingir significats entre paraules. Així, en català la s sorda i la s sonora són fonemes, perquè destrien, per exemple, els mots rosa i rossa, mentre que en castellà existeix només el so (esbirro), però no com a tret distintiu de paraules. Doncs, bé, si aquesta reflexió gramatical la traslladem a la societat, podrem veure també que les accions de petits grups repressius reforcen el nostre símbol, com si fos un fonema, gràcies a l’acció que volen que sigui contrària, i precisament per aquest desig d’oposició, el groc i el país cada dia surten més reforçats per arribar a fer efectiva la república catalana.