Josep Fontana

Josep Fontana, tota una vida entre llibres, des de l’activitat de llibreter de vell del seu pare fins a la donació de la seva biblioteca a la UPF. Estava al cas de tot i de tot arreu. La seva curiositat era universal, seguia de prop les novetats i les compartia. Fontana era tímid i amable, discret i generós, savi i modest. Conscient de la dimensió i la funció de l’ofici d’historiador era un obrer molt qualificat de l’anàlisi històrica.

Ningú no ha recordat aquests dies que ja l’any 1955 es va estrenar amb un article de referència durant dècades sobre el comerç exterior de Barcelona a finals del segle XVII en els Estudios de Historia Moderna que havia fundat Jaume Vicens Vives; aquí publicaven els joves deixebles de Vicens i els savis amics de Vicens de tot el món. Tenia 25 anys. L’any 1961 va publicar en els Episodis de la Història un llibret sobre la Revolució de 1820 a Catalunya i el mateix any va publicar un treball sobre la Borsa de Barcelona. També en els Episodis el 1963 va publicar un volumet sobre Aribau i la indústria cotonera catalana.

Però tota la potència intel·lectual, historiogràfica i metodològica de Fontana es va destapar l’any 1971 amb La quiebra de la monarquía absoluta. A partir d’aquí la revolució liberal, les contradiccions de la hisenda pública espanyola van marcar els estudis més lúcids sobre la societat espanyola del segle XIX. Després responent a un programa molt planificat vindrien les grans aportacions metodològiques, de síntesi i els grans volums sobre la societat contemporània que han marcat la seva producció més recent. La resposta del públic a la seva obra sobre la història de Catalunya va ser segurament la plena confirmació de la seva capacitat de lligar anàlisi, recerca, síntesi i divulgació amb eficàcia, sentit crític i compromís.