El gol de les prostitutes

Enutjada per la publicació al BOE dels estatuts de l’avortat sindicat de les prostitutes, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha lamentat públicament que li hagin marcat un gol. El que no ha concretat la ministra és l’autoria de la polèmica jugada que ha acabat amb l’esfèrica normativa entrant per tot l’escaire, però tot apunta a alguna direcció general massa diligent a l’hora de tramitar la petició. El gol, però, també l’hi han marcat les prostitutes voluntàries, les que fa temps que reclamen poder treballar sota un paraigua legal, amb pagues dobles i vacances, una manca de drets que ara per ara només beneficia els proxenetes que les exploten. La reacció de la ministra, que es veu que fins i tot va esparracar un exemplar del BOE per expressar la seva enrabiada, no va lògicament contra aquesta part del col·lectiu meretriu, sinó a favor de les esclaves sexuals, les indocumentades, les agredides i les silenciades. El problema és que la bona voluntat del govern espanyol, feminista i d’esquerres, tal com ell mateix es defineix, no en fa prou frenant de manera tan abrupta l’intent de registrar l’Organització de Treballadores Sexuals (Otras) si alhora no s’aborda de manera sincera i agosarada l’existència d’un ofici que ja no és tan sols el més antic del món sinó també el més ignorat. Les lleis espanyoles no consideren la prostitució ni legal ni il·legal i en la pràctica el seu exercici és lliure. I això, gols i enrabiades a banda, significa barra lliure –fins i tot en el sentit literal de l’expressió– per a tots aquells indesitjables que mercadegen amb el cos de les dones, també amb el d’alguns homes. Mirar cap al nord d’Europa serveix, com gairebé sempre, per aprendre alguna cosa. Països més implicats en el tema fa temps que han prohibit de manera severa l’intercanvi sexual de pagament a les carreteres o han aprovat lleis que regulen la correcta i digna exposició dels cossos, collant la patronal per tenir més garanties de control laboral, sanitari i fiscal.