En Mundet i l'Energia

Quan era petit, al meu poble, Torroella de Montgrí, hi havia dues companyies locals que servien l'electricitat. Una encara existeix. Oficialment té el noucentista nom de Suministro de Luz y Fuerza, i popularment era coneguda com l'Energia. L'altra era l'Eléctrica Gualtense, pel seu origen en un molí a la veïna Gualta. Popularment li deien en Mundet. Fa anys la va absorbir Fecsa. Als anys 60 i 70, la companyia d'en Mundet fallava més que una escopeta de fira. Queien quatre gotes i el llum ja marxava. L'Energia sempre aguantava més, molt més. Devia tenir millors línies. Segur. Malauradament, a casa teníem en Mundet i això d'estar hores o dies sense llum –sense aquella miserable llum de les bombetes amb corrent de 125– era el més habitual del món. No sé com dir-ho, formava part de la vida quotidiana. S'acceptava també amb una certa resignació, però mirant sempre amb enveja els veïns de l'Energia, ells amb els llums encesos. Era una mica com aquests últims dies: mig país a les fosques per unes torres de mantega i l'altre amb electricitat malgrat tenir al damunt el mateix tou de neu.