El planeta Mots

Poques vegades he llegit un llibre tan didàctic! Jordi Sedó torna a encertar-la. En el seu darrer llibre, Els secrets del planeta Mots, la terra és coberta de mots, i no hi ha altra forma de vida. Les discussions, els moments de tendresa són vius i reals. L’objectiu és que, parlant de mots, els joves –es tracta d’un llibre juvenil– vagin aprenent, fins i tot conceptes complicats de la llengua. Recomano vivament aquest llibre als infants i als joves. I també a aquells que estan aprenent la llengua. I també als qui vulguin passar uns dies divertint-se i recreant les imaginatives situacions.

Un exemple (p. 129): “A Jo gairebé li van sortir espurnes dels ulls. Què podien oferir els petits pronoms a una cosa tan gran com el sintagma nominal? Què se li havia acudit a aquella paraula plena de poder i d’ànsies de glòria? Ràpidament, Jo va contestar: Naturalment que m’agradaria, però com podem nosaltres, pobres i petits pronoms, contribuir a engrandir una cosa tan magna com el sintagma nominal? Ho tinc tot previst –va dir Astúcia–, es tracta que treballeu per a nosaltres. Més ben dit: es tracta que treballeu no pas per a nosaltres, sinó per nosaltres –va aclarir posant èmfasi en la diferència per a i per”.

Tot el relat té un to no sols didàctic, sinó també lleugerament irònic. Sabeu que m’he identificat en més d’un mot?

El que és més emocionant és que a tot el planeta els mots són en català, i això és reconfortant. Les llengües petites (demogràficament) sovint són minoritzades i, en el nostre cas, fins i tot menyspreades.

Ara fa un any, més o menys, Sedó ens tornava a delectar amb un deliciós llibre de contes: Nou pisos d’un replà.

La llengua és un artefacte molt complex. I totes les llengües són igualment complicades i totes aptes per a tota mena de comunicació. Ara bé, hi ha llengües que, instrumentalment, són més o menys universals. Com deia el malaguanyat Jesús Tuson, totes les llengües universals han estat precedides per un exèrcit...