Dos aniversaris

Ara tot just farà un any que el Parlament català va cometre un acte de sobirania històric. Va aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Els diputats posaven en les mans dels ciutadans la decisió sobre el futur del país, sis anys després d’haver-ho estat intentant de forma pactada amb l’Estat. Les sessions dels dies 6 i 7 de setembre són recordades també per la matussera actuació dels grups contraris a aquestes lleis, retardant les votacions amb contínues interrupcions per assumptes formals, intentant deixar en els ulls dels ciutadans la imatge d’un Parlament i d’un país greument dividits en dues meitats i d’un clima polític enrarit en què una majoria s’imposava a la resta infringint els procediments constitucionals que “nos dimos entre todos”. Entre tots els majors de 58 anys, per ser exactes. La campanya per desmobilitzar votants del no i per deixar el marc obert que justifiqués la posterior violència policial i jurídica contra el referèndum i els seus promotors estava en el seu clímax.

El 8 de setembre hi ha un altre aniversari. Aquell dia, l’any 1978, es van publicar en el BOE les normes per a la votació del referèndum de la Constitució. El clima polític de fa quaranta anys no podem dir que fos plàcid i reflexiu. Consultant l’hemeroteca hi veiem atemptats d’ETA, violència d’extrema dreta, remor de fusells a les casernes. El 30 d’octubre, quaranta anys abans que un grup d’ultres assetgés la seu de Catalunya Ràdio, l’extrema dreta feia esclatar un paquet bomba al diari El País. Oi que seria d’un cinisme escandalós dir que aquell referèndum “dividia la societat”? Doncs bé, amb aquell clima i aquelles garanties el referèndum es va fer, per sort sense porres, tot i que amb un cert caos en el cens, segons les cròniques de l’època. Si comptem com ara compten les votacions els autoanomenats constitucionalistes, els vots afirmatius van ser del 58,9% del total del cens. Seguint la seva lògica, es va imposar una meitat sobre l’altra? O això només val per als actes de sobirania dels catalans?

Dos aniversaris de dos actes de sobirania convulsos. Un amb la tutela d’un estat que necessitava reformar-se, un altre reprimit de moment per aquest estat en nom d’una constitució que, si es votés avui, no obtindria ni de bon tros el consentiment de la societat catalana. Qui imposa què a qui? Tinc clar quines espelmes bufar. Per molts anys.