Deu anys de l'Agència Catalana de Notícies

L'Agència Catalana de Notícies (ACN) va néixer el 1999, dos anys abans que morís Ramon Barnils, periodista que havia reclamat una agència pròpia per vertebrar l'espai català de comunicació i per explicar Catalunya al món. Coincidint amb el desè aniversari de l'ACN, s'acaba de crear la secció de Món, amb delegacions a Madrid i Brussel·les (ja existents) i la incorporació de Nova York, París, Londres i Berlín. Aquest any els més de 250 mitjans de comunicació, institucions i empreses abonades podran disposar de notícies internacionals. És, sense cap mena de dubte, un pilar fonamental en la construcció d'una agència nacional de notícies amb vocació integral. Barnils, que als anys vuitanta va impulsar el primer servei de notícies en català de l'agència estatal EFE, veuria aquest any com l'ACN és més a prop del projecte que havia somniat.

A finals del 2006 es va produir el canvi accionarial a Intracatalònia, empresa propietària de l'ACN. El govern de Catalunya va assumir el 70% de la propietat, mentre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) en va conservar el 30% restant. Des del 2007, la facturació de l'ACN ha crescut espectacularment, i més tenint en compte el context econòmic advers. S'ha tancat l'exercici del 2009 amb una facturació de milió i mig d'euros, és a dir, el triple que el 2006. S'ha passat de 180 a més de 250 abonats (televisions, ràdios, diaris, mitjans digitals, empreses i institucions), i el consum de notícies s'ha disparat superant el milió d'impactes. Hem produït menys notícies, però de més qualitat (sortim més al carrer) i amb més formats (text, àudio, fotografia i vídeo). El resultat ha estat més consums, més servei i més visibilitat.

El poc interès que l'ACN havia despertat en els seus orígens ha donat pas els últims anys a una sana enveja entre el sector. Abans els periodistes de l'agència eren vistos amb estranyesa per la seva polivalència temàtica i de formats. Avui, cada cop són més els mitjans que aposten per la tecnologia com a oportunitat per aprofundir en el multimèdia, és a dir que els professionals estan capacitats per escriure notícies, enregistrar imatges de vídeo, prendre fotografies i proporcionar àudios. Això que en altres països és apreciat com un símptoma d'innovació (multimèdia i convergència de plataformes), funciona a Catalunya des de fa deu anys gràcies a l'agència. En aquest sentit, el model ACN, que ara s'estudia a les universitats del país, és un exemple per als projectes periodístics del país que afronten un present canviant amb la mirada posada en el futur.

L'esforç per situar l'ACN en el panorama comunicatiu ha estat gran i és un mèrit col·lectiu. L'ACN ha conservat la seva posició hegemònica en el territori respecte a d'altres agències i mitjans. És l'agència que té més professionals fora de Barcelona. El creixement d'aquesta etapa s'ha basat en la informació d'àmbit nacional, però al mateix temps hem tractat l'actualitat comarcal el més atractiva possible. Els nostres periodistes a Madrid, Brussel·les, Nova York, París, Londres i Berlín treballen les informacions que interessen a Catalunya. Tot això, s'ha fet havent ampliat la cobertura directa al conjunt de territoris de parla catalana (Illes Balears i País Valencià) i establint convenis i acords amb altres agències com la italiana Ansa, l'estatal EFE, l'anglosaxona Reuters i la propera France-Presse, entre d'altres. El cas d'EFE, la quarta més important del món, és significatiu perquè l'ACN hi té un conveni per compartir continguts, de manera que els nostres vídeos arriben a Amèrica gràcies a la plataforma de l'agència espanyola.

Fa deu anys naixia l'ACN a Girona. Aquest 2010 l'agència tindrà nova seu a Barcelona, mantindrà la delegació a Girona i, a més, n'obrirà a Lleida i Tarragona, a part de les delegacions amb teletreball per tot el món. Es posarà en marxa el postgrau de periodisme multimèdia amb la Universitat Oberta de Catalunya, una pàgina de notícies de Catalunya en anglès amb estudiants de la Universitat Pompeu Fabra i s'ampliaran els acords amb la Universitat Ramon Llull. Fa deu anys l'única llengua d'ús era la catalana, i avui ho és també l'anglesa i l'espanyola. L'ACN és actualment una eina indiscutible de suport estructural al sistema de mitjans, és a dir, una manera d'ajudar les empreses periodístiques en benefici de tot el sistema. No estava escrit que hagués de ser així, però el somni de Barnils l'estem aconseguint: el servei als mitjans i al sector de comunicació del país, i el repte d'explicar Catalunya enfora.