I el tramvia?

D'aquí a només dos mesos més d'un milió qua­tre-cents mil veïns de Bar­ce­lona podran exer­cir el seu dret a esco­llir com volen que sigui la nova avin­guda Dia­go­nal. Ara, espero que les dues pro­pos­tes de modi­fi­cació d'aquesta via, que l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ja hau­ria d'haver pre­sen­tat, no tin­guin una com­ple­xi­tat tècnica impor­tant, perquè, en cas con­trari, els ciu­ta­dans no hau­ran tin­gut temps de pen­sar quina és l'opció que més els con­venç. Ahir, una pla­ta­forma ciu­ta­dana on hi ha enti­tats a les quals esta­ria bé, encara que fos de tant en tant, fer una miqueta de cas, va denun­ciar que el con­sis­tori no s'acaba de creure això de la reforma de la Dia­go­nal. Doncs, d'entrada, tenen força raó, ja que encara no tenim, a dos mesos de la decisió, ni les pro­pos­tes que cal valo­rar. A més, s'ha evi­tat de totes totes donar cap calen­dari i ens han remès al tòpic: pri­mer cal pen­sar en el futur i el futur ja vindrà. En tot aquest cas, però, en tota aquesta història hi ha un gran dam­ni­fi­cat: l'aposta real i no efec­tista pel trans­port públic. El trans­port públic de la pri­mera corona metro­po­li­tana té un bon nivell –el de la segona és més que defi­ci­ent– però, entre altres dèficits i sense entrar en l'històric tema del finançament, en té un que torna a que­dar pen­jat: la con­nexió dels tram­vies.