I el tramvia?

D'aquí a només dos mesos més d'un milió quatre-cents mil veïns de Barcelona podran exercir el seu dret a escollir com volen que sigui la nova avinguda Diagonal. Ara, espero que les dues propostes de modificació d'aquesta via, que l'Ajuntament de Barcelona ja hauria d'haver presentat, no tinguin una complexitat tècnica important, perquè, en cas contrari, els ciutadans no hauran tingut temps de pensar quina és l'opció que més els convenç. Ahir, una plataforma ciutadana on hi ha entitats a les quals estaria bé, encara que fos de tant en tant, fer una miqueta de cas, va denunciar que el consistori no s'acaba de creure això de la reforma de la Diagonal. Doncs, d'entrada, tenen força raó, ja que encara no tenim, a dos mesos de la decisió, ni les propostes que cal valorar. A més, s'ha evitat de totes totes donar cap calendari i ens han remès al tòpic: primer cal pensar en el futur i el futur ja vindrà. En tot aquest cas, però, en tota aquesta història hi ha un gran damnificat: l'aposta real i no efectista pel transport públic. El transport públic de la primera corona metropolitana té un bon nivell –el de la segona és més que deficient– però, entre altres dèficits i sense entrar en l'històric tema del finançament, en té un que torna a quedar penjat: la connexió dels tramvies.