Flexibilitat i equilibri

Aquesta setmana ha començat un nou curs escolar i, com sempre, es repetiran els titulars sobre el nombre d’alumnes i professors, els centres que comencen amb alguna incidència, etc. Tanmateix, no serà notícia el fet que cada any que anem sumant el nostre sistema educatiu (no només el nostre, certament) com més va més desfasat es torna en relació amb la realitat social, comunicativa i relacional del món actual. Tot canvia a gran velocitat i, malgrat això, la institució escolar sembla reaccionar al ralentí i, sovint, a contracor. Un exemple l’acabem de veure en l’anunci de la nova ministra d’Educació d’estudiar prohibir els mòbils a l’escola tot imitant el veí francès. Hom es pregunta en quin món viuen encara alguns dels que, en teoria, haurien de liderar els canvis educatius per acomodar-los a les necessitats dels ciutadans del futur. Amb bon criteri el nostre conseller d’Ensenyament s’ha desmarcat ràpidament d’aquest despropòsit.

Al sistema educatiu li cal un replantejament que vagi més enllà de les, d’altra banda necessàries, innovacions metodològiques. Davant els profunds canvis socials, tecnològics i culturals que s’acceleraran en els pròxims anys, l’escola ha de preguntar-se si resulta funcional preparar l’alumnat sobre la base de l’actual currículum per matèries separades i amb els tradicionals continguts, dels quals ignorem quina serà la seva funcionalitat real en la vida adulta dels nostres alumnes actuals. Yuval Noah Harari, en el seu darrer llibre 21 lliçons per al segle XXI, es pregunta “Com viure en un món en què l’enorme incertesa no és un error sinó una característica?” I respon: “Necessitarem un munt de flexibilitat mental i grans reserves d’equilibri emocional.” Hem de repensar les prioritats curriculars del sistema educatiu. Estem d’acord que cal formar persones capacitades per viure i conviure en societat i que, alhora, puguin desenvolupar tot el seu potencial d’aprenentatge gaudint d’una vida sana i joiosa; persones amb un “projecte vital” capaç d’incorporar la flexibilitat necessària per poder reinventar-se a si mateixos una vegada i una altra, com també afirma Harari.

Així, doncs, els dos elements bàsics que haurien de ser prioritaris i complementaris en la transformació del currículum serien, per un costat, capacitar l’alumnat en competències acadèmiques que facilitin la seva flexibilitat en la comprensió del món i, per un altre, possibilitar que l’alumne visqui l’escolarització des de l’autoconeixement positiu de les seves emocions, afectes i sentiments, tant personals com col·lectius. No cal dir que les dosis de flexibilitat mental i equilibri emocional que es demanin als alumnes les haurien de mostrar també els seus docents i mentors.