De màsters i doctorats

No sé si vostès tenen algun doctorat o han realitzat algun màster. Jo no tinc ni una cosa ni l’altra. Ara mateix, no sé exactament en quina posició em situa el fet de no tenir-ne. Però el cert és que la polèmica de Casado, Sánchez, Rivera i companyia ha posat en el punt de mira aquest tipus de títols i les universitats que els atorguen. El fet que polítics de primera línia hagin mentit sobre les seves titulacions o, com a mínim, s’hagin generat seriosos dubtes sobre la manera com els han obtingut, ha estès una mena de boira d’incertesa sobre tota la comunitat universitària. I si, a sobre, es produeixen patinades com la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encara més. Seria injust que, arran d’aquests casos, es posés tothom al mateix cabàs. Conec –i segurament vostès també coneixen– un munt de gent que ha fet ingents esforços personals i econòmics per ampliar els seus estudis. Conec –i segurament vostès també coneixen– professors universitaris dedicats en cos i ànima a la seva tasca i amb un nivell d’exigència cap als seus alumnes exemplar. La puresa, per definició, segurament no existeix enlloc. Els casos que han esclatat a Madrid ho demostren: en alguns s’ha confirmat irregularitats i en d’altres, que s’ha copiat. Però que això no ens faci perdre el punt de vista ni posi en dubte la credibilitat de les nostres universitats. Que per uns mentiders no acabin pagant tots.