Per un nou pacte social

Diuen que els economistes són en aquest món per fer quedar bé els meteoròlegs. Tanmateix, fa pocs dies, Barcelona Activa va presentar un estudi prou versemblant sobre el que li espera al mercat laboral, amb la irrupció de l’anomenada “quarta revolució industrial”, amb una globalització consolidada i amb el mall de la precarització picant cada cop més fort. Dues eminències en el tema, el catedràtic Antón Costas i la professora de dret laboral M. Luz Rodríguez, van oficiar la presentació amb un seguit de reflexions i propostes, no per disruptives menys interessants. Entre les consideracions, el fet que la creació de riquesa no implica automàticament un repartiment just dels recursos; també, que després de les últimes crisis, s’ha dinamitat pacte social –molt tímid en aquestes latituds, per cert–, pel qual l’esquerra tolerava un capitalisme “civilitzat”, avui dia en liquidació. Amb aquest panorama, Costas va instar l’empresariat –entenc que es referia al que remena les cireres– a assumir que l’impacte que generen sobre la sostenibilitat social és la seva responsabilitat directa. Rodríguez, al seu torn, va reclamar nous models de protecció social (sanitat, subsidis, pensions...) que no s’arrelin al concepte clàssic de “feina”, perquè aquest cada cop existeix menys. Propostes per a governs valents i patronals, perquè aquestes sàpiguen que cal anar molt més enllà des rentats de cara en forma de “caritat” que practiquen algunes grans corporacions.