Un any després

Negra nit encara. Una acu­mu­lació de paraigües de dife­rents colors i estam­pats pro­te­gien l’entrada de l’Uni­vers al bar­ce­loní barri de Gràcia. Immòbils mal­grat l’empi­pa­dora pluja, cada cop se n’hi suma­ven més. Cues i espe­res van ser pro­ta­go­nis­tes a les entra­des de les esco­les la mati­nada de l’1-O. També a Ter­rassa, al casal cívic Ca n’Aurell. Una con­cen­tració prèvia a l’accés al que era un col·legi elec­to­ral. No va obrir a l’hora pre­vista, com tam­poc ho farien molts perquè el sis­tema de votació va ser inter­vin­gut per la Guàrdia Civil. Es van haver de bus­car informàtics i vies alter­na­ti­ves per reac­ti­var-lo. Així es va fer en molts punts arreu de Cata­lu­nya. En l’hora d’inici o una mica més tard, comen­cen a arri­bar als mòbils les imat­ges ter­ri­bles de la repressió poli­cial en alguns cen­tres. L’ins­ti­tut Jaume Bal­mes i l’escola Ramon Llull, a Bar­ce­lona; el col·legi Verd i el CEIP Taialà, a Girona; al pavelló muni­ci­pal de Sant Julià de Ramis, al pavelló de la Ràpita... Fotos i vídeos es pro­pa­guen als telèfons dels que fan cua arreu de Cata­lu­nya per exer­cir el dret a vot. Les por­res no van tenir un efecte dis­su­a­siu, al con­trari, van refer­mar molts en la neces­si­tat de votar. I en van convèncer d’altres que, sense aquells cops de porra i rea­li­tat, pot­ser no hi hau­rien anat. La repressió va ser bru­tal. Un any després encara hi ha noves imat­ges que en pro­ven la cru­esa i cru­el­tat, com les que ahir difo­nia Eldi­a­rio.es.Encara ningú de l’Estat ha dema­nat perdó.