El sud de Faulkner

William Faulkner no és un autor fàcil. A alguns fins i tot els pot fer certa mandra d’entrada. Per què negar-ho. Però fins i tot els més reticents amb l’obra del Nobel nord-americà estan de sort perquè aquesta temporada ens n’arriba una de les novel·les més accessibles i rodones, Llum d’agost (Edicions de 1984), que segurament és la millor manera d’entrar en el sud de Faulkner. El sud dels Estats Units on hi és gairebé tot. El sud de Mark Twain, Eudora Welty, Truman Capote i Tennessee Williams. Un món a part i amb regles pròpies, que ajuda a entendre la història fundacional d’un país tan ple de contradiccions com apassionant i polièdric.

Amb una estructura complexa i salts temporals endavant i enrere, Llum d’agost ens va mostrant una història profunda, amb moltes ombres, sobre el sexe, la religió, l’instint i el llegat de l’esclavitud. Només cal fer un cop d’ull a l’enlairament del racisme actual per calibrar-ne la vigència. La prosa rica i fluida de la novel·la ens arriba gràcies a l’excel·lent traducció al català d’Esther Tallada, capaç de recrear tota una forma de parlar.

Perquè Faulkner crea un món. Però, sobretot controla amb precisió quirúrgica el temps i la construcció dels personatges, dels grans personatges que mouen la narració amb desimboltura. I aquesta és la grandesa de Llum d’agost, on fins i tot els personatges secundaris estan vius.