Sobre el terreny

El dia 17 del mes que avui s’acaba, uns diputats del parlament de Westminster van aterrar a Barcelona per visitar alguns dels presos polítics a Lledoners, on el Jordi Cuixart els va explicar, entre moltes altres coses, com n’era, d’estrany, ser privat de llibertat al seu propi país, de manera que només podia veure el seu fill –que té un any i escaig i viu a Barcelona– durant una hora i mitja a la setmana, en una presó alguns dels funcionaris de la qual són socis de l’associació cultural que ell mateix presideix. Agraïa les cartes que ha rebut, incloent-n’hi algunes d’artistes internacionalment coneguts, com ara el seu admirat Ken Loach. Tot seguit, Sànchez i Romeva van explicar el concepte legal de “dolo eventual” segons el qual són acusats d’actes violents no pas perquè ells en van cometre sinó perquè en teoria havien de saber que (a l’1-O) les forces d’ordre espanyoles sí que els cometrien. Tots dos estaven d’acord que és positiu que Pedro Sánchez hagi dit que cal un diàleg polític per solucionar el conflicte; però per això, van afegir, els jutges –ultraconservadors tots– els dictaran sentències llargues per tal de sabotejar aquesta insinuació de negociació. Així, els diputats van tornar a Londres més ben informats sobre la situació dels presos polítics que molts periodistes estrangers. I ja han decidit donar a conèixer la realitat que han vist i viscut a un públic com més gran millor, a través d’un projecte que em van explicar però que no volen que es reveli. Encara.