Opinió

Full de ruta

Joia i pena col·leccionista

Amb la sortida a subhasta dels objectes del Museu del Rock de Jordi Tardà es perd l’esperit del col·leccionista que la va crear i que, malgrat tot, era també cosa nostra

Col·leccionar sol ser una obsessió, que té una lògica d’actuació diferent de la que solen fer servir les persones amb les seves activitats quotidianes. Per als col·leccionistes sol ser gratificant augmentar la seva col·lecció, però com a contrapartida la conservació i la necessitat d’un espai cada cop més gran fan que allò que té de satisfactori per al col·leccionista esdevingui un problema. Les grans col·leccions trobaven abans sortida en la creació de fundacions o en l’adquisició a càrrec de les administracions. Però això cada cop és més dificultós. El periodista Jordi Tardà va trobar en vida una manera de solucionar la manca d’espai i fer rendible la seva dèria d’acumular objectes relacionats amb el món del rock amb la creació del Museu del Rock al centre comercial de les Arenes, a Barcelona. La iniciativa no va reeixir. Jordi Tardà va morir, i es va produir la clàssica situació de traslladar la disjuntiva de què fer amb la col·lecció als hereus.

La col·lecció de Tardà deixarà de ser-ho i ben segur que es dispersarà arreu del món. I es produirà una situació que sol passar amb moltes col·leccions, que encara que passin a mans d’altres col·leccionistes perden el seu valor d’unitat, la que els dona una personalitat que ja no es recuperarà. La col·lecció d’objectes de rock que s’exposaven al Museu del Rock surt a subhasta a través de Setdart.com, amb més de 6.000 peces d’objectes dels Stones, els Beatles, Police, Oasis, Prince, Elton John, Led Zeppelin i molts d’altres. A partir de dilluns vinent es podran veure algunes de les peces a la seu de la casa de subhastes (Aragó, 346. Barcelona) i el 17 sortiran a subhasta en línia (https://blog.setdart.com/el-museo-del-rock-de-barcelona-en-subasta/). Cada dimecres s’incorporaran noves peces. Una col·lecció desapareixerà i d’altres augmentaran, però el cert és que l’esperit personal del col·leccionista que la va crear es diluirà. Una pena, perquè, malgrat tot, Tardà era cosa nostra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.