El balanç

Les cam­bres de comerç cal­cu­len que la gran apa­gada per la nevada va oca­si­o­nar pèrdues de més de 100 mili­ons d'euros a les empre­ses de les comar­ques giro­ni­nes. Segu­ra­ment es que­den cur­tes, però el balanç no serà cor­recte si a l'altra banda de la columna de des­pe­ses extra­or­dinàries i ingres­sos per­duts no se'n hi posa una altra amb les ven­des que algu­nes empre­ses no hau­rien fet en cir­cumstàncies nor­mals. De l'apa­gada en gene­ral i de mi en par­ti­cu­lar en diran bé:

–La botiga que no donava l'abast de tant ven­dre botes ade­qua­des per cir­cu­lar pel xip-xap dels car­rers.

–La fer­re­te­ria on per casu­a­li­tat l'endemà encara que­da­ven piles per a ràdios, i estu­fes de butà per escal­far els que pre­fe­rei­xen la cale­facció de gas natu­ral a la d'elec­tri­ci­tat però que també depe­nen d'aquesta, perquè sense, la cal­dera no tira.

–Un xino que ha venut espel­mes per omplir fins al sos­tre la cate­dral.

–Una altra fer­re­te­ria on vaig com­prar una mar­ranxa per anar-la a omplir de gasoil amb un cotxe pres­tat a la pri­mera ben­zi­nera oberta que vaig tro­bar, a cin­quanta quilòmetres d'on estava el meu en fase ter­mi­nal de reserva.

–La car­nis­se­ria que em vendrà el mateix que fa una set­mana i que no he tas­tat perquè el con­ge­la­dor put.

–El plan­xista que em recol·locarà el para-xocs (des­pesa no impu­ta­ble a Endesa ni al Mete­o­cat sinó a l'ocurrència de pen­sar que el plàstic marxa enrere és més fort que un bloc de neu gelada).

–I, si no pugen molt els preus, algun vene­dor de gene­ra­dors, perquè en la pròxima nevada no torni a que­dat car­dat, un cop com­pro­vat que estar encès i pro­fe­rir la millor selecció d'insults con­tra l'elèctrica i el tri­par­tit en ple et deixa força a gust, però no et treu el fred dels ossos.