1 d’octubre

Mireu per on, ha fet més en Rajoy per la República catalana que els milers, els milions de catalans que ens hem manifestat i hem votat. Tots coneixem gent que ens ha dit clarament: jo no era independentista però en Rajoy m’ha fet canviar d’opinió. Estic segur –és la meva opinió– que si el primer dia que es va començar a parlar d’independència des de Madrid haguessin reaccionat en positiu, s’hauria fet la consulta i no l’hauríem guanyada. La història, que no perdona i acaba essent objectiva, ens dirà, i d’això sí que n’estic segur, que Mariano Rajoy ha estat el president de govern de l’Estat espanyol més inútil de tota la història. I no pel que ha fet, sinó pel que no ha fet. I la culpa d’això no la té ell sinó els que el van votar. A Europa encara deuen riure quan deuen parlar d’ell. Sí, aquell que no sabia ni una paraula d’anglès, ni francès, ni italià, ni per descomptat d’alemany.

Si al costat d’aquest desastre de govern hi posem els jutges, escolanets ben pagats pels que manen, ja podem tirar el barret al foc. I ara, que tot està ben embolicat, què cal fer. I, mentrestant, ha passat un any des que vam votar. Aquest dilluns, al capvespre, ens vam reunir la gent del municipi de la Tallada per dedicar la plaça de l’Ajuntament a l’1 d’octubre. També hi va ser, com es podia esperar, la tramuntana, que a l’Empordà no hi falta mai quan hi ha moments importants. Jo crec que hi érem tots els veïns de la Tallada, de Tor, de Marenyà, de Canet, una mica o força abrigats –la tramuntana no ens agafa mai desprevinguts– acompanyats per veïns i alcaldes de molts pobles veïns per recordar la força d’un poble quan ens obliguen a demostrar que tenim dignitat. Els mateixos que hi vivim i ens coneixem no ens hauríem pensat mai que tots a l’una fóssim capaços d’enfrontar-nos, pacíficament, contra aquells energúmens que no sabien ni on eren ni per què hi eren. M’ha quedat enregistrada la imatge d’en Joan Maria amb el micro a la mà dient: “Os lo decimos en castellano para que nos entendáis, no entendéis nada, no sabéis nada, solo queremos votar”.

Van aconseguir entrar perquè els de dins els van obrir la porta, eren incapaços ni de tirar una porta a terra a cops de mall. No portaven ni un serraller. Materialment els vam fer fora del poble, tot demanant independència i cantant Els segadors. Trist espectacle, que els hauria d’haver fet pena. Però no arriben ni a això. I volen que estiguem amb ells, que formem part del seu govern. Molt trist, la veritat. I haver de sentir que les imatges han estat manipulades. Sort dels mòbils que es van disparar milers, milions de vegades per deixar clar el que va passar. No s’ho volen creure, això és el més trist. Ens ho han deixat clar, volem ser independents, volem ser república. Només així obriran els ulls i es posaran les piles. Esprem-ho.