Opinió

Tribuna

Cultura nipona

“El respecte, l’amabilitat, l’esperit de servei i la consciència de viure en comunitat són valors a importar

Mal­grat que totes les com­pa­ra­ci­ons són odi­o­ses, em veig en la neces­si­tat de sug­ge­rir a tots els gover­nants del nos­tre país que facin una estada al Japó, per tal d’impor­tar-ne valors cul­tu­rals i edu­ca­tius impres­cin­di­bles. En qual­se­vol poble o ciu­tat nipona, hi ha una extrema cul­tura del res­pecte i una gran consciència cívica. En un país de 128 mili­ons d’habi­tants, l’admi­nis­tració del Japó fa temps que pren mesu­res seve­res per pre­ve­nir, per exem­ple, tant la con­ta­mi­nació atmosfèrica, com l’acústica. Està pro­hi­bit, doncs, fumar en ter­ras­ses públi­ques o al car­rer mateix: només hi ha peti­tes àrees on es pot enne­grir els pul­mons o l’aire atmosfèric. En espais pri­vats com res­tau­rants o bars tam­poc es fuma, lle­vat que el pro­pi­e­tari deci­deixi de per­me­tre-ho.

El Japó dis­posa d’una xarxa molt potent de trans­port públic (1,18 mili­ons de quilòmetres de car­re­tera asfal­tada, 250 trens d’alta velo­ci­tat, 173 aero­ports...) i un parc mòbil de reno­vació freqüent, amb un gran nom­bre de turis­mes híbrids. La cura per pre­ve­nir la con­ta­mi­nació acústica arriba també en els espais urbans, on no es per­met par­lar per telèfon al car­rer, o en altres espais públics i pri­vats com bars, trens, auto­bu­sos, etc. L’espe­rit de ser­vei te’l tro­bes arreu: si vas una mica per­dut, són capaços d’acom­pa­nyar-te fins on cal­gui. L’ama­bi­li­tat i el res­pecte també es res­pi­ren en el tren o en els avi­ons, en les cues, ja senya­lit­za­des arreu, o en l’atenció com a cli­ent, amb unes salu­ta­ci­ons fins i tot exa­ge­ra­des per als occi­den­tals, i és que aquesta cul­tura no neix ara, sinó que és ances­tral, un gran poble orga­nit­zat amb una ele­gant edu­cació sen­ti­men­tal. Al Japó és molt difícil tro­bar pape­re­res o reci­pi­ents de reci­clatge o con­te­ni­dors. Ens hem de res­pon­sa­bi­lit­zar de la brossa que gene­rem i per això ens l’hem de dur a casa. Si no hi ha pape­re­res hi ha més consciència social que els escom­bri­ai­res som tots. Tot­hom fa neta la ciu­tat: cap paper, ni punta de cigar­ret o fulla d’arbre.

I ara em pre­gun­ta­reu: ¿com els gover­nants de la República cata­lana poden acon­se­guir aquest nivell cul­tu­ral tan enve­ja­ble? La res­posta, com és obvi, és la sen­si­bi­lit­zació i apre­nen­tatge no tan sols des de l’escola, sinó des de la mateixa soci­e­tat, de gene­ració en gene­ració. No cal dir que al Japó no tot són vir­tuts i no podem emmi­ra­llar-nos en tot, en pri­mer lloc perquè el model de govern japonès no és pas el mateix que el que vol tenir un país com Cata­lu­nya, ara que ha de fer efec­tiva la decla­ració de república inde­pen­dent. En segon lloc perquè tenim un caràcter més obert, amb les vir­tuts i els defec­tes que això com­porta. Ara bé, viure el com­por­ta­ment social japonès ens ha de per­me­tre, als cata­lans, refle­xi­o­nar si més no sobre el nos­tre ide­ari cul­tu­ral, com ara el del res­pecte, l’ama­bi­li­tat, l’espe­rit de ser­vei i la consciència expo­nen­cial de viure en comu­ni­tat, valors que hem d’impor­tar en una Cata­lu­nya culta, i rica, i lliure, i feliç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia