Coca

August Coca i Pon­cem, un dels noms de poeta que em res­so­nen de sen­tir par­lar d’Els jocs flo­rals de Can­prosa, una gatada supe­rior, una diver­tida sàtira de San­ti­ago Rusiñol que friso per córrer cap al TNC a veure ara, ani­mat, més que engres­cat per les impres­si­ons dels pri­mers espec­ta­dors, gua­nya­dors de per­nil inclòs, d’aquesta “redi­versió” de Jordi Prat i Coll.

Coca Pon­cem i Dol­cet i Sucre, dos poe­tes, un de gras i un de magre, un de veu feme­llenca, l’altre molt mas­cle, l’un deca­dent, l’altre rea­lista. Lle­geixo les aco­ta­ci­ons al text de l’obra que ara ha edi­tat L’Avenç, jun­ta­ment amb altres obres com L’hèroe, Lli­ber­tat!, El Místic, El bon poli­cia, i La ‘meri­enda’ fra­ter­nal, sota el títol de Tea­tre polèmic. I és que l’estrena el 1902 d’Els jocs flo­rals de Cam­prosa va ser tot un escàndol i va gene­rar gran polèmica. Al lli­bre que ha edi­tat L’Avenç hi ha la nota de Rusiñol res­po­nent a la pol­se­guera, i defen­sant el seu amor per la poe­sia necessària, i car­re­gant con­tra les imi­ta­ci­ons poètiques per dur a les fires i casi­nos, i de la uti­lit­zació política de la festa de la poe­sia. I això, a més, dit rient, en una comèdia: “Ja és prou gran Cata­lu­nya, ja és prou just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de totes les peti­te­ses que tenen les cau­ses nobles.” Com han fet tots els pobles, Rusiñol demana capa­ci­tat de fotre’s de les Bases de Man­resa i els Sega­dors que no seguen, que “de sèrios es van tor­nant Marxa de Cadis”. Aniré al TNC a veure aquesta festa escènica d’un text que tam­poc bus­cava trans­cen­dir, però que ja només amb les aco­ta­ci­ons és pura delícia, com quan Rusiñol diu que “la roba de tots ple­gats ha de fer olor de poma camosa”, o que a l’esce­nari hi ha un llum amb “vidrets d’aquells que s’enduen els explo­ra­dors per enllu­er­nar i enga­nyar l’indi”. Ganes de riure, i de sàtira, com la del ball par­lat de Dames i Vells a Tar­ra­gona, amenaçat amb que­re­lla per Cs, o com la clàssica de les chi­ri­go­tas de Cadis, que aquests en canvi aplau­dei­xen quan gui­llo­ti­nen Puig­de­mont. Riem i brin­dem per l’èxit de Cam­prosa.