Full de ruta
Al peu de la muntanya
S’ha tornat a salvar una pilota de partit per no engegar a rodar la legislatura. Però molts es pregunten si aquest pacte no serà posat en qüestió demà
La gent independentista que ha sortit al carrer cada vegada que se li ha demanat està desconcertada. Ni cansada, ni avorrida. Desconcertada. No sap cap a on la porten els partits que van dir que la durien a la República, i aquesta gent té dret a demanar explicacions. Això no vol dir que els independentistes abandonin els partits que els han portat fins aquí. Però reclamen el seu dret que els polítics parlin més clar del que parlen. Que hi ha dificultats, tothom n’és conscient i, excepte una minoria, la gent no està per anar fabricant màrtirs a còpia d’enviar-los a la presó o a l’exili. Tampoc no està, la majoria, per buscar traïdors a cada cantonada, tot i que alguns líders independentistes s’ho han hagut de sentir. Però la gent que surt al carrer, i que ho continuarà fent, demana una direcció decidida. No demana, menys una minoria, que li expliquin allò que no es pot explicar, però sí que demana saber cap a on es va, de la manera que s’hi va i el perquè es trigarà força més del que tothom esperava. La gent va veure els problemes que hi va haver per posar-se d’acord i fer govern, i ho va entendre. Quan a l’estiu semblava tot trencat va acceptar un nou pacte per no trencar el govern i passar l’estiu. I aquesta setmana al Parlament, de nou, desacord i ple suspès. S’ha tornat a salvar una pilota de partit per no engegar a rodar la legislatura. Però molts es pregunten si aquest pacte del PDeCAT i ERC no serà posat en qüestió demà mateix. President i vicepresident van assegurar que hi ha legislatura fins a les sentències, sabent que hi ha desacords que per força han de ser més profunds de si els diputats empresonats i exiliats han de delegar o designar el seu vot. La gent, la majoria, ho entén tot, però vol que se la tracti com a adulta i que li parlin més clar. O que li diguin que, ara, no pot ser. Joan Tardà, divendres a Girona, ho va resumir dient que som al peu de la muntanya i que ara fa falta pujar-la perquè és molt alta. I que s’ha de ser més gent. S’hi pot estar o no d’acord, però va ser valent dient-ho.
