Suplantar festes

Com que llavors hi havia moltes noies i moltes dones que es deien Pilar o Pili i les onomàstiques se celebraven amb molta intensitat, al revés d’ara, que tenen primacia els aniversaris, ignoràvem el Dia de la Raza o de la Hispanidad o de la Guàrdia Civil a base de felicitar les que coneixíem i ajuntar-nos al party que organitzaven. El 12 d’octubre era el sant de les Pilis i res més. Sempre ens ho hem muntat així: el 18 de juliol ens n’anàvem a la platja o d’excursió; pel dia del Caudillo –primer d’octubre, alerta– la Universitat feia festa i ens recollíem en una sessió de cine clandestí, el Primer de Maig miràvem de muntar unes manifestacions paral·leles a les exaltacions del sindicato vertical que se celebraven al Bernabéu amb motiu de la festivitat de “San José Artesano”. I si no anàvem de manifestació fèiem aquell dia una fontada en record de les que els obrers organitzaven durant la República. A Mataró hi ha una font, ara dins el nucli urbà i abans silvestre, que sempre ha mantingut el nom de Primer de Maig. Hi anaven molts amb l’entrepà dins una capsa de sabates i la carmanyola. La policia sospitava de l’aplec però no intervenia. Jo em recordo, el dia del Pilar, anant a felicitar amb els pares una senyora amiga que no ens hauria perdonat que no ens recordéssim del seu sant. Hi anàvem a mitja tarda. Era fosc perquè llavors regia una altra hora, i feia més fred que ara. A la casa hi havia pastes i xampany dolç. La senyora era molt del règim, era una falangista acabada, però aquell dia no en feia ostentació. Tampoc no en feia mai davant de nosaltres. Li fèiem respecte, ja anava bé. Era el seu sant, vinga el xampany dolç.

Ens falten Pilis. Sembla que digui una animalada, i potser ho és, però ens falten Pilis. Les Jèsiques ens han fet molt mal. Quan és santa Jèsica? Coincideix amb una festa incòmoda que vulguem suplantar? A base d’enaltir els aniversaris, se’ns colen els que no volem. Mai no havia sentit parlar tant com ara del descobriment d’Amèrica, fet succeït tal dia com avui, de la Raza, de la Hispanidad, de la Guàrdia Civil. Nosaltres mateixos ens emboliquem i en fem memòria: “avui, res a celebrar”, insistim a proclamar. Com que no? El sant de les Pilars. Però no hi ha Pilars. Jo no en tinc cap però a mi no m’impedirà ningú fer festa, en nom de les que havia tingut i perquè m’agraden les festes, com més festes millor. Ja em trobaré un motiu recòndit per obrir un altre xampany.

També feia anys que no havia sentit parlar amb tanta insistència d’Espanya. Se’ns abraona, ens intervé, ens recorda a tothora que hi és en forma de rei, de jutges i de polítics que ens volen mal. Li donem corda donant-li importància en excés. Nosaltres, a la nostra, i si no hi ha Pilis ni Pilars posem-hi Jèsiques.