La cabina de telèfon

Les pluges torrencials i les rierades són habituals al Maresme. De fet, quan hi comencen a caure quatre gotes els mitjans de comunicació ja tenen l’alerta posada per si han de desplaçar-se amb un equip de televisió a filmar imatges de cotxes arrossegats per l’aigua que acaben encastats al final de la riera o a la platja. La desgràcia d’aquesta setmana a Sant Llorenç des Cardassar(a l’illa de Mallorca) –i que ha suposat la mort i desaparició de més d’una desena de persones– em feia recordar un episodi que em ve al cap cada vegada que hi ha alguna rierada mortal. Sortíem de l’escola, ja plovia fort i durant una estona vam fer temps a casa d’una amiga. Havíem d’anar a dinar i la pluja semblava que havia parat, però només sortir va començar a caure una tromba; l’aigua ens arribava fins als genolls. Ens vam espantar (anàvem la meva germana i jo) i vam veure una cabina de telèfon, d’aquelles d’abans. No sé l’estona que hi vam arribar a passar mentre l’aigua baixava amb força pels carrers. Evidentment, la cabina no funcionava i no vam poder fer cap trucada. Quan va parar una mica vam enfilar cap a casa l’àvia, pensant que devia patir perquè trigàvem i també inconscients del perill. Durant anys quan passàvem per davant de la cabina li donàvem les gràcies. L’episodi de Mallorca, amb més de 200 litres per metre quadrat, és un fet excepcional que ens recorda el mal i la destrossa que pot fer l’aigua.