El que diu Calvo

Hi ha mentides, hi ha mitges veritats, hi ha enganys colossals, hi ha certeses irrefutables, i, al final, hi ha el que diu Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol i una de les enginyeres de l’aplicació de l’article 155. Anem a pams. Calvo diu que a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat. ¿Què hi va ocórrer, doncs, el 2014? ¿Com n’hauríem de dir del pacte que van signar ara fa sis anys, a Saint Andrews, Cameron i Salmond? ¿Que no recorda les fotos, la ministra Calvo? ¿Què van fer, els dos dirigents: una travessa, una llista de la compra? ¿Era un simulacre de signatura? ¿O resulta que el primer ministre britànic acceptava que el Parlament escocès tirés endavant la consulta amb una única pregunta sobre la permanència d’Escòcia al Regne Unit? Efectivament va ser així, i aquell referèndum era vinculant i obria la possibilitat d’una efectiva separació. ¿Com pot ser que digui que no va existir? Entenc que pugui afirmar que aquí no és possible, que són circumstàncies diferents, que Escòcia havia decidit fa segles incorporar-se a la Gran Bretanya i que, en certa manera, tenia el dret de revocar aquell acord, i etcètera, etcètera. Tants etcèteres com vulguin. ¿Però dir que no va existir o que no va ser pactat?

Però el que diu Calvo encara va més enllà. Respecta els dos milions d’independentistes, però considera que són una minoria en relació “amb tot el cos electoral espanyol”. Això no és un judici de valor; és una evidència científica. ¿Amb aquesta argumentació pretén demostrar que no es pot fer aquí un referèndum? No hi ha res més democràtic que votar, diu Calvo, però sap perfectament que fins i tot en el cas esperpèntic que tot Espanya votés en una consulta, només es mirarien els resultats a Catalunya. Per això no en volen sentir parlar, perquè aquesta “minoria” podria guanyar allà on la “minoria” no ho és tant. I l’última. Diu que quan comenci el judici oral “tindrà sentit que els líders independentistes no siguin a la presó”. ¿Com? ¿I ara en té? ¿Per què? ¿Sap la ministra el que significa tenir un mínim de decència democràtica?