La màgia de Laia Palau

Sasha Djordjevic, un dels millors bases dels noranta i actual seleccionador serbi, abans de jugar amb la samarreta del Barça una Final Four a què arribava tocat, deia que l’important era tenir el bàsquet al cap. Djordjevic no era ben bé un gentleman a la pista, però el talent el va convertir en una llegenda a l’altura de Juan Carlos Navarro, potser el millor jugador de la història del Barça, a qui el club ha fet penjar les botes.

Navarro també té el bàsquet al cap. Com Laia Palau, qui gairebé amb la mateixa edat i quan ja n’ha vist una mica de tots colors, enlluerna amb un joc tan brillant com el bronze assolit en l’últim mundial amb la selecció espanyola. Fitxatge clau d’aquesta temporada per a l’Spar Citylift Girona, Palau sap llegir els partits. Fa jugar l’equip. Per trajectòria i talent, per les assistències i les passades com dagues voladores, per la velocitat a què veu espais i angles, però sobretot per la màgia que —més enllà del gènere— només saben fer una minoria de basquetbolistes, Palau és una llegenda de l’esport de la cistella.

Ho és, a més, pels valors que transmet en el món de l’alta competició, massa sovint acaparat per estrelles impostades. Hi ha nenes que en veure jugar Palau (o Marta Xargay, Anna Cruz...) acaben penjant-ne el pòster a l’habitació i somien guanyar-se la vida com les seves ídols. De petita, ella no tenia aquests referents. Les nenes d’avui, sí. I en això anem endavant.