Vuits i nous
Dilema i dignitat
Un any que són en presó preventiva Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Uns homes pacífics i pacificadors. No cal recórrer a les imatges de la seva actuació el dia que una multitud es va concentrar davant la conselleria d’Economia per protestar per l’escorcoll que hi feia la Guàrdia Civil per ordre del jutjat. Al matí havia corregut que els policies anaven a entrar al Palau de la Generalitat. La gent es va indignar, doncs què? Ho van fer en una de les seves dependències, situada a la rambla de Catalunya. i la gent s’hi va dirigir. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez s’hi van posar al davant. Sense agressivitat, practicant i defensant el dret a manifestar-se. Cap al tard, van indicar als congregats que es dissolguessin. No hi va haver “assalt” a la conselleria, no es va impedir l’escorcoll de la policia i la jutgessa, a dins. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els Jordis, sabien com conduir aglomeracions humanes. En tenien tot un historial. Van pujar al sostre d’uns cotxes aparcats de la Guàrdia Civil per adreçar-se als manifestants. Abans ja els havien abonyegat alguns periodistes que s’hi havien enfilat. Però no cal recórrer a les imatges. Els que coneixem els Jordis, els que eren en aquell punt i també els que no hi érem sabem que no hi va haver ni “tumult” ni rebel·lió. Si no és que es consideren rebel·lió les manifestacions dels successius Onze de Setembre. Les hi consideren. La causa que els manté a presó i els durà a judici és general, i ens afecta a tots.
Diu que la fiscal general de l’Estat, la que té potestat per posar lògica a les acusacions, es limitarà a sol·licitar-los, a ells i als altres encausats i empresonats, la pena de presó més baixa. La senyora magnànima i el govern que l’ha situada al càrrec no poden fer més: se’ls tirarien a sobre la judicatura, l’oposició i alguns del propi partit. Així ens va deixar la situació Mariano Rajoy i els seus fiscals i jutges fidels. Aquests, que no van discutir els desitjos presidencials, discutirien els de Pedro Sánchez, si anessin en una altra direcció o la matisessin. La separació de poders és segons com i segons amb qui. Ara en podran presumir. ERC o el PDeCAT o el president Torra o el president Puigdemont es troben en un dilema. Si porten Sánchez a eleccions perquè no li aproven els pressupostos, pot ser que les guanyi bé i no els necessiti per negociar res. També pot ser que guanyin el PP i Ciutadans. Sánchez no traurà els presos i no donarà les satisfaccions sobiranistes tal com se li reclamen. Els altres, menys. Sempre lligats a Espanya, també quan ens projecta venjança. I Jordi Cuixart que manifesta que no vol sortir de la presó de qualsevol manera sinó amb dignitat.
Dignitat, diu? Dilluns, 15 d’octubre. M’han despertat uns petards. Algú ha tingut un record per l’afusellament de Lluís Companys.