Enyorar la Guàrdia Civil

Diu Albert Bramon, veterà socialista catalanista olotí, ara subdelegat del govern espanyol a les comarques gironines, que hi ha alcaldes que, més de vint anys després que marxessin dels seus pobles, encara enyoren la Guàrdia Civil. Bramon recupera la brama que va circular –quan els Mossos es van fer càrrec de la seguretat ciutadana en pobles i comarques, l’any 1996–, que els civils feien una feina millor. Però, evidentment, això era mentida. Els Mossos sempre han estat, des del primer moment, més eficients i molt més propers que no pas les parelles d’abans de la Guàrdia Civil amunt i avall. Una altra cosa és que els canvis sempre provoquen reticències, sobretot entre aquells que, potser, el que enyoraven no era una policia millor, sinó els petits privilegis que tenien amb els civils militars.

Bramon, que quan va fer aquestes declaracions presidia l’acte de la festa del Pilar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona, hauria d’haver mesurat molt més les seves paraules, d’una manca de lleialtat institucional notable envers els Mossos i la Generalitat. I també, i sobretot, perquè s’acaba de celebrar l’aniversari de l’1-O i el que segur que no enyoren molts alcaldes ara mateix és la presència de la Guàrdia Civil. Pregunteu-ho, si no, per exemple, als batlles de Sant Julià de Ramis, la Tallada d’Empordà, Garrigàs, Esponellà, Siurana, Aiguaviva o Sant Miquel de Fluvià, on aquell dia els guàrdies civils van reprimir de mala manera la gent pacífica que estava votant –o, fins i tot, van fer el ridícul, com a Sant Mori–. Per cert, tot de poblets petits amb molt poca gent. Vergonya de covards.

Una reflexió final. A la Guàrdia Civil espanyola, en la futura República catalana, que arribarà més tard o més aviat, no l’enyorarem, sinó que l’oblidarem aviat. O és que la feina que fan ara mateix els guàrdies civils no podran fer-la els Mossos d’Esquadra –potser fins i tot millor i amb més recursos–? De fet, qui enyora ara mateix la Guàrdia Civil de Trànsit? Jo, no.