De veritat, Casado?

Hi va haver un temps (i així ho vaig escriure) en què em preocupava (i ja saben vostès que era una ironia) per Arrimadas. Em preocupava perquè la líder de Ciutadans a Catalunya no està d’acord amb res: ni amb la immersió lingüística, ni amb els llaços grocs, ni amb TV3, ni amb el paper dels Mossos... Vaja, amb res. I m’imaginava, és clar, com de difícil deu ser viure sense estar d’acord amb res del que passa al teu voltant. No em podia imaginar res pitjor. Però sí. Ara veig que sí. Sentint Pablo Casado (i és difícil no sentir-lo, perquè a diferència del seu antecessor ell fa tres rodes de premsa al dia), he descobert que Casado probablement ho deu portar pitjor que Arrimadas. Perquè a aquest home tampoc li està bé res. Res de res. Ni el president espanyol, ni el català, ni els pressupostos, ni TV3, ni els Mossos, ni els presos, ni els exiliats ni res de res. Jo, si fos d’Arrimadas i volgués guanyar la cursa en què estan ella, Rivera, Casado i uns quants més, m’espavilaria. Però serà difícil, dir tantes o més barbaritats que les que diu Casado. Defensa aferrissadament la Constitució Espanyola (aquesta que parla de les autonomies) però a mi em sembla, cada cop que obre la boca, que no en voldria ni una. “Quan governem, les institucions penitenciàries seran gestionades, com la policia, l’educació i la sanitat, des de la titularitat estatal”, deia l’altre dia. Vol tornar a tipificar al Codi Penal els referèndums (amb la qual cosa, dient-ho, no s’adona que està admetent que ara no ho estan), vol il·legalitzar els partits polítics que no li agraden, i vol tornar a aplicar-nos el 155 perquè, diu, la situació a Catalunya “comença a semblar-se a la kale borroka abertzale’”. Aquest home no parla, aquest home sembla una màquina de mentir. Li haurien de donar un màster. I cum laude. Perquè dir, just quan els Jordis compleixen un any de presó, que a Catalunya se’ls tracta diferent perquè les presons catalanes són “presons a la carta, pròpies de les dictadures i els narcoestats”, això és de cum laude. De veritat, Casado? T’ho creus de veritat, això? Perquè a mi em sembla que dir això és creuar una línia que no s’hauria de creuar. Casado no diu la veritat i ho sap. Però se li’n fum. Se li’n fum Catalunya, suposo. I el preocupa, és clar, els seus resultats electorals.