Vuits i nous
Tots els plats
Rebo a casa un llibre de prop de mil pàgines que pesa i té la tapa dura. Es titula Història de la cuina catalana i occitana. Dit així vostès es pensaran que les mil pàgines contenen tota la història que el títol anuncia. És només el primer volum dels deu que ha escrit Vicent Marqués. En aquest es limita a les salses, els aperitius, les ensalades i les sopes. Falten els plats forts, les postres... Què més? No m’ho sé imaginar. Deu volums d’aquesta consistència donen per a encabir-ho tot. De cada preparat hi ha la recepta amb totes les variants que Marqués hi ha observat. Cada una va precedida de l’origen i l’evolució. També, si són comunes, dels noms que rep o les herbes que hi afegeixen a Foix, Alacant, Reus, l’Alguer o Maó. S’hi inclouen textos d’autors que se n’han ocupat, referències folklòriques, cançons, versos satírics... La simple enumeració em fa rodar el cap. Tot el llibre me’l fa rodar, i n’he llegit només una petitíssima part. Vicent Marquès mantenia una secció gastronòmica a l’antic Avui. La seguia amb interès per la informació erudita que oferia i per la manera dialectalment valenciana amb què l’autor escrivia. Devien ser els esborranys d’aquest llibre. De fet, diu que és l’obra de quaranta anys de dedicar-s’hi. Un dia va venir de València i ens vam veure. Vam dinar junts. Em va regalar una capsa plena d’ampolles de conyac, molt velles. Algunes eren mig buides: el conyac s’hi havia mig evaporat i concentrat fins agafar la consistència d’un xarop. Què n’havia de fer? Beure-me’l? Posar-lo als rostits, al flam, flamejar-lo...? El llibre que tinc entre mans i els següents en deuran donar instruccions, suposo. Era l’obsequi sorprenent d’un personatge sorprenent. El “normals” anem fent la viu-viu i xup-xup. Els sorprenents elaboren la Història de la cuina catalana i occitana. He entrat a les pàgines amb l’avidesa de quan periòdicament rebia els volums del Diccionari de Joan Coromines. Si el filòleg construïa històries detectivesques al voltant de les paraules que analitzava i hi introduïa experiències personals, Marqués actua igual amb els seus plats i els mots que els anomenen. Coromines, com Moll, anava de poble en poble aplegant paraules. El nostre historiador gastrònom salta de fogó en fogó i n’afegeix d’occitanes. Vagin a la bullabessa / bolhabaissa / bulhobaisso / buiabaisso i obtindran un viatge geogràfic, literari i gustatiu complet. O a les olives. O als cacauets i tramussos...
El llibre m’arriba acompanyat d’una carta de Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, responsables d’Edicions Sidillà de la Bisbal d’Empordà. Una editorial petita davant una obra enorme. Em diuen que quan van rebre l’original es van sentir apressats a publicar-lo. Em demanen si en puc per difusió. I tant, i amb molt de gust. Admiració plena.